Històries del sud

Diego Amador i Llibert Fortuny al Jamboree. Combustió

Posted in flamenc, Jazz by jordimartifabra on 2 Agost 2013

DiegoAmador2Els passats 30 i 31 de juliol, Diego Amador i Llibert Fortuny van tornar a tocar plegats al Jamboree. Van reeditar així la feliç trobada que el local barceloní havia propiciat al gener, quan els van reunir durant cinc nits a la memòria de Mario Pacheco, el malaguanyat fotògraf-productor-visionari que d’alguna manera, anys enrera, va exercir de padrí artístic de tots dos.  El 13 de setembre, el pianista sevillà amb el seu trio i el saxofonista català actuaran a L’Atlàntida de Vic. Serà la primera vegada que duran aquesta aventura fora de les parets del Jamboree i esperem que arribin lluny, perquè quan aquesta banda entra en combustió, el directe és d’impacte i l’entusiasme circula entre els músics i el públic com els electrons pel coure.

El cas de Diego Amador és ben curiós. Es proclama autodidacta i té un estil absolutament personal tocant el piano. Però alhora, en les seves frases hi van ressonant ecos dels grans mestres dels gèneres que ha mamat i estudiat. Entre el fondo “Romance del amargo” de Lorca i Camarón i l’elegant “Caravan” del duc del jazz encaixat per buleries, van desfilant mestres i influències que, per cert, ell no es cansa de citar en els títols de les seves peces a manera d’homenatge. Si a això hi afegim que sap acompanyar el piano quan cal amb un cante convincent i que al seu trio hi trobem, a més del baixista Jesús Garrido, un bateria mexicà que respon al nom d’Israel Varela i que sap arribar el moll de l’os rítmic de cada tema concentrant-se en la caixa, seguint el camí del pioner de la bateria flamenca Tacita i sorprenent a cada compàs no només el públic sinó els seus companys, el resultat ha de ser espectacular per força. LlibertFortuny1A tot això hi hem d’afegir encara un músic com Llibert Fortuny, a qui no cal animar gaire perquè es posi a fantasiejar amb el saxo, els pedals, els instruments midi i els efectes que facin falta.

En el darrer dels bolos estiuencs al Jamboree, emmarcats en el festival Mas i Mas, els músics no van trigar gaire a trobar els camins per on fer explotar la seva classe. El pianista va evocar la “Canastera” de Camarón i Paco de Lucía i el tema va anar canviant d’atmosfera fins esdevenir una mena de funk de final encès.  També van ser especialment brillants els moments en què el germà petit dels Amador, esperonat pels riffs del sempre esmolat Llibert, va posar-se a tocar els teclats elèctrics inflant-los de distorsions, o aquell altre en què va establir un diàleg amb el brillant bateria Varela, agafant ell mateix dues petites baquetes i percutint directament les cordes del piano, com si vulgués canviar Triana per Budapest i el seu instrument per un címbal gegant. Mantenint l’essència gitana, és clar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: