Serrat, de l’exili al cine Favència

.

.

.

.

[Publicat a la revista Carrer 123]

El 20 d’agost de 1976, Joan Manuel Serrat, que ha estat prop d’un any exiliat a Amèrica, instal·lat a Mèxic però fent concerts a diversos països, aterra a Barcelona. El rep una gentada i, contra el que es pensava, no el detenen. Després de tornar, els primers concerts que farà seran als barris de Barcelona i en col·laboració amb les associacions veïnals.

Salut!

.

.

.

.

.

.

Una tauleta rodona amb dues copes de cava, una per al pianista, arranjador i col·lega Ricard Miralles i una altra per a ell. Joan Manuel Serrat va escenificar així l’ànim amb què afrontava el primer de la tanda de quatre concerts al Teatre Grec. Un Serrat proper, simpàtic, còmplice, content i motivat.