Cent anys d’una veu necessària

.

.

.

Avui 14 de juliol fa cent anys que va néixer Woody Guthrie, pedra angular del folk nord-americà. Rodamón i altaveu de la gent humil i dels treballadors, les seves balades sobre la dura vida de les classes populars i sobre els abusos del poder prenen cada dia que passa més vigència. En una sola veu i una sola guitarra hi encabia viatges, lluites, reivindicacions, baralles, borratxeres, amor… A la seva vila natal d’Okemah li han muntat una festa d’aniversari de 15 dies. Segueix a Sons de la Mediterrània.

Keith Jarrett 2011

El músic Keith Jarrett té una manera particular de comunicar-se amb els seus admiradors, que el segueixen amb devoció. El posat agre i desganat amb el qual sempre surt a l’escenari contrasta amb la sensibilitat privilegiada, el desmesurat domini tècnic i la imaginació que desplega quan es concentra en les tecles.

Keith Jarrett 2009

Keith Jarrett reuneix unes quantes característiques que el fan singular. Gaudeix (o pateix, segons com es miri) d’oïda absoluta: té la facultat raríssima d’identificar una nota sense cap altre so de referència. Pot presumir d’una llarga i llegendària trajectòria al costat d’altres figures fonamentals del jazz. Multiinstrumentista des de petit, com a pianista és un músic versàtil que abasta des de la clàssica fins a formes més experimentals. I exigeix que el públic es prengui seriosament la seva feina, fins al punt que un estossec a destemps, o una llumeta de mòbil inoportuna, poden encendre’l i fer-lo deixar plantats tots els melòmans que han desembutxacat un bon grapat d’euros per veure’l.

Camins aspres

·

·

·

·

·

El ponentí Xavier Baró vola per lliure. Enguany ha publicat un disc poderós, La màgica olivera (Khlämor), on s’ajunten sensibilitat poètica i música de tradició oral. Dijous va arribar a l’Heliogàbal per, teòricament, presentar aquest álbum. A la pràctica van sonar quatre peces del nou repertori i el músic i poeta va dedicar-se més als dos discos anteriors, Flors de joglaria i Lluny del camí ral.