Miquel Gil i Nico Roig. Frec a frec

.

.

A la nostra societat s’estan dissolent moltes coses. Una d’aquestes és el límit entre les escenes i els estils de la música popular. Atents a aquesta tendència, els organitzadors del Tradicionàrius han reprès una vella idea i han muntat una sèrie de trobades en què una figura de la música d’arrel i una altra del flamant món del pop català preparen un concert conjunt. La trobada a l’escenari entre els folkies i els indies.

Posant música a un estel (5): Carles Dénia, Xavier Baró i Miquel Gil

Una nova col·laboració amb la revista Sons a Ràdio Estel. Aquest cop, amb la música de Carles Dénia, Xavier Baró i Miquel Gil. Podeu escoltar el programa aquí, i descarregar-lo aquí.

Miquel Gil: tardor

.

.

Pocs marcians deuen tenir una veu tan terrosa com la de Miquel Gil, el músic que va trencar esquemes fa deu anys amb Orgànic. El cantaor de Catarroja va presentar a L’Auditori X marcianes, un nou disc que segueix aquella línia, que s’ha finançat a través de l’esperançador micromecenatge i que reuneix el repertori que l’exintegrant d’Al Tall ha anat rodant des de fa un any.

Miquel Gil: primavera

.

.

A hores d’ara, a Miquel Gil se li planteja una disjuntiva: no sap si cantar per la de l’u o tocar el dos. Així ho proclama a “Per marcianes”, la peça que dóna títol al seu nou repertori, que obre actualment els seus concerts i que sintetitza les dues pulsions que fan créixer el seu cant: l’estima per la tradició i la voluntat de transgressió.