1966. Blues Breakers. John Mayall with Eric Clapton

Palplantat en una cruïlla de camins, Robert Johnson esperava el dimoni i cantava a la soledat. Poc devia pensar-se el pobre, en gravar “Cross Road Blues” el 1936, que un quart de segle després el seu repertori, i sobretot la seva manera crua de cantar i tocar la guitarra, impressionaria sobremanera uns quants blanquets anglesos de classe obrera. Un d’aquests era Eric Clapton, destinat a revolucionar la guitarra en el món del rock. Amb tot just vint anys, Clapton ja havia deixat emprempta en els primers Yardbirds. A mitjans seixanta, abans de fer volar consciències amb Cream, va trobar-se en una altra cruïlla amb John Mayall i van gravar un disc incendiari i efervescent. Aquest.

El blues del diumenge

 Sol de tardor, aroma intens de botifarra, nens jugant a futbol, peluts remenant discos de vinil a les paradetes, ciclistes despistats i, de fons, la hipnòtica música del desert. En l’edició en què arriba als vint anys, el Festival de Blues de Cerdanyola va organitzar al parc del Turonet l’habitual festa de diumenge amb un cartell on, al costat dels coneguts noms locals (Big Mama, Monica Green), hi figuraven dos dels exponents del singular arrelament que la guitarra elèctrica ha tingut en terres saharianes: el malià Vieux Farka Touré (fill del llegendari Ali Farka Touré) i el grup tuareg Tinariwen.