Trobadors i califes

.

El món fascinant, eròtic i violent de Les mil i una nits ha anat viatjant des de l’antiguitat fins avui i des d’orient fins a occident. I ha inspirat molta gent. El pintor barceloní Frederic Amat en va fer unes il·lustracions plenes de fantasia: colors encesos, reixes misterioses, finestres entreobertes i cels estrellats. Les imatges van disparar la imaginació de Paco Ibáñez, divulgador de la poesia per als pobres i artista lliure com pocs, que ha ideat un espectacle musical senzill i eficaç al voltant d’aquestes il·lustracions.

Brassens l’humanista

Quico Pi de la Serra explicava l’altra nit a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya que no és gaire partidari d’adaptar una cançó a una altra llengua. Home, els bons textos sempre val la pena traduïr-los, i en qualsevol cas l’èxit de l’operació dependrà dels coneixements i la perícia de l’adaptador. La majoria de vegades l’adaptació serà inferior a l’original, però no és impossible que passi el contrari, i la traducció suposi una millora.

On Pi de la Serra la va encertar de ple va ser en dues altres consideracions: 1. Les bones cançons sempre són vigents, perquè els problemes i les inquietuds dels homes no han variat gaire en els darrers milers d’anys. És clar, per això és més vigent una frase de Montaigne que tots els assaigs del 2010 junts. 2. Brassens és molt bo.