Històries del sud

Agost sense biblioteques (2)

Posted in Biblioteques by jordimartifabra on 14 Agost 2019

Agost de biblioteques retallades a Barcelona. Llibres tancats en instal·lacions buides. Mentrestant, l’accelerada emergència climàtica ja la notem a la pell: uns quants dies de calorada roent donen pas a violents aigüats. Nord enllà, el deglaç fa pujar el nivell dels mars arreu. El gel es fa aigua.

La punta de l’iceberg. Ryszard Kapuscinski explicava amb la imatge d’un gran bloc de gel flotant com creia que havia de ser un bon reportatge. Així com la densitat d’un iceberg fa que sobressurti per damunt de la superfície un 11 % de la seva massa, un bon reportatge és aquell en què el periodista ha pogut destil·lar la informació finalment publicada a partir d’un substrat molt més gran, un magma de coneixements contrastats proporcionats per l’estudi, l’observació directa, les fonts,etc. En l’era dels impactes sense context i del periodisme aigualit, va bé retornar a Kapuscinski.

El periodista polonès obre un dels seus grans llibres, El Sha o la desmesura del poder, mostrant les tripes de l’ofici. 1979. Kapus s’està a Teheran, passant calor. Ha triomfat la revolució de Jomeini i el periodista, en una abandonada habitació d’hotel, intenta desxifrar multitud de paperets amb notes escrites per ell mateix. D’aquest desordre intuïtiu, n’acabarà sortint el gran retrat del Xa Mohammad Reza Pahlavi i de l’Iran del segle XX: un país apresat entre la pobresa de la seva gent, l’ambició dels seus governants… i l’ambició del Regne Unit i els EUA.

Aquests estiu, es tiba la corda per enèssima vegada a l’estret d’Ormuz. Amb el petroli pel mig, Trump fa tuits i els Guardians de la Revolució defensen les essències de la República Islàmica. A l’un i als altres (com a tots els que mirem d’entendre com s’ha arribat a aquesta situació) els aniria bé llegir el llibre de Kapuscinsci, cronista que, sense prendre partit ni cavar cap trinxera, aixeca acta d’un segle de tortures i implacables intervencions estrangeres. I explica també un procés que, dècades més tard, es reproduirà en altres països, amb les desgraciades Primaveres Àrabs: els interessos estrangers, el poder militar i el fanatisme religiós van jugant les seves cartes, però no deixen jugar ningú més. I el futur dels joves és qui perd la partida.

A més d’amant dels icebergs, Kapuscinski era contrari al gregarisme. Els seus grans llibres els va escriure anant per lliure, visitant llocs allunyats dels grans focus mediàtics o passant pels llocs dels fets quan tothom ja havia marxat, atent als detalls que normalment passen desapercebuts. És així com, per exemple, passa una gèlida nit de Cap d’Any davant de l’abandonada ambaixada nord-americana a Teheran, custodiada només per dos Guardians de la Revolució que s’han adormit, o com observa una vegada i una altre velles fotografies del darrer Xa, i també del seu pare, l’autoritari Reza I, un oficial de la cavalleria cosaca que va acabar violentament amb l’anterior dinastia. A partir dels detalls de les fotografies, Kapuscinsci va descrivint els mecanismes del poder i la personalitat dels dos sàtrapes. El bon periodisme forma part de la bona literatura.

Agost sense biblioteques (1)

Posted in Uncategorized by jordimartifabra on 10 Agost 2019

Desconsol. Aquest agost bona part de les biblioteques de Barcelona estan tancades, altres redueixen els seus horaris, i els veïns que no podem marxar de vacances ens anem fonent per les cantonades, calcinats i desllegits. Com a protesta pacífica, però també com agraïment per tot el que aquests equipaments de servei bàsic ens han permès de llegir, i per tot l’aire fresc que ens suministrat en temps perillosos d’escalfaments globals i particulars, aniré escrivint aquí mentre el cap em bull.

I el primer que vull dir és que no demano cap responsabilitat penal per ningú, però sí que dic que aquesta augusta retallada de biblioteques és un petit doble crim: contra la salut pública i contra la cultura del poble. Tant de bo siguin certes les declaracions d’intencions del regidor Joan Subirats i a partir del setembre es comencin a destinar més recursos a la xarxa de biblioteques públiques, perquè treballadors i usuaris n’estan més que necessitats.

Altrament, anirem en la direcció contrària, la del campi qui pugui i els interessos privats: la inèrcia ambiental que tant de mal ha fet a països com Grècia i que Petros Màrkaris ha descrit tant i tant bé. En un dels seus darrers llibres, La mort d’Ulisses, recull una sèrie d’històries curtes que es llegeixen com glops de llimonada. La darrera historieta, protagonitzada pel seu personatge-emblema, el comissari atenenc Kostas Kharitos, es diu “Poemes i crims” i lliga l’assassinat d’un director de cinema amb el cas d’un home que tenia una bona feina i una bona família, fins que la gran destralada que els poderosos van anomenar la crisi acaba amb la feina i, de retruc, amb la família. L’home sobreviu al carrer venent flors per restaurants i tavernes. L’assassinat del director s’acaba resolent. La desgràcia de l’home caigut, víctima del sistema, no. La reflexió del comissari (la reflexió de l’autor) tanca el llibre amb lúcida amargura: “Els crims son dos. El primer, la víctima del qual va ser el director de cinema Miltos Kelesidis, ja l’hem resolt. El segon, la víctima del qual és el venedor de flors ambulant Aléxandros Seremetis, segueix sense pistes, perquè encara no hem detingut el criminal. I ja veig que el cas va per llarg i s’acabarà arxivant”.

Erik Truffaz Quartet a l’Apolo: sofisticació líquida

Posted in Jazz by jordimartifabra on 11 Agost 2013

erik-truffaz-quartetSofisticació urbana i un vel de freda tristor milesdavisiana. El trompetista francès Erik Truffaz va passar el 9 d’agost passat per la sala Apolo de Barcelona amb el seu quartet i va deixar un rastre de música líquida, a anys llum de la càlida carnositat que despleguen altres escoles del jazz. (more…)

Fins aviat, Hermeto

Posted in Jazz, música, Uncategorized by jordimartifabra on 30 Juliol 2013

Hermeto

Com un estol d’orenetes que volen frenèticament, agrupant-se i dispersant-se, dibuixant figures en el cel i sense xocar mai, així va sonar el grup d’Hermeto Pascoal el 29 de juliol passat a la sala Apolo de Barcelona, en l’11è San Miguel Mas i Mas Festival. (more…)

Tagged with: ,

Canyes i rumba

Posted in Rumba catalana by jordimartifabra on 17 Desembre 2012

cervesa.

.

[Publicat a la revista Carrer 126]

La rumba catalana fa olor de carrer, de cantonada, de terrats, de festes que no se sap com neixen i que s’allarguen durant hores i dies. També fa olor de bar, perquè al caliu dels bars ha anat evolucionant des de fa, com a mínim, cinc dècades. Dos locals nascuts recentment han animat el món de les palmes i el ventilador i prometen prolongar aquesta història mig amagada de canyes i rumba: el Rumbàlia, al carrer Urgell, i Casa Leto, a Horta. (more…)

Tagged with: ,

Crònica de l’extrarradi

Posted in Uncategorized by jordimartifabra on 19 Juliol 2012

.

.

[Publicat a la revista Carrer 124]

JAVIER PÉREZ ANDÚJAR. Paseos con mi madre (Tusquets)

L’orgull, la ràbia i l’obsessió estan molt presents en el tercer llibre de Javier Pérez Andújar. Orgull de pertànyer a una comunitat de gent humil i treballadora; ràbia pels abusos i les situacions quotidianes que les desigualtats han generat a l’àrea metropolitanade Barcelona, i obsessió per conservar a la memòria particular les característiques humanes i físiques d’un territori, el del tram final del riu Besòs, que s’ha transformat radicalment en els darrers temps. (more…)

Mayte Martín. Flamenca i cantautora

Posted in flamenc, música by jordimartifabra on 14 febrer 2012

.

.

.

Mayte Martín va al seu aire. Tímida, sense cap pressa i guiant-se únicament pel seu gust i intuïció, s’ha consolidat com una de les principals figures del flamenc català contemporani. I, segurament, és ara mateix la més imaginativa, personal i heterodoxa de totes. (more…)

Salut!

Posted in música by jordimartifabra on 6 Desembre 2011

.

.

.

.

.

.

Una tauleta rodona amb dues copes de cava, una per al pianista, arranjador i col·lega Ricard Miralles i una altra per a ell. Joan Manuel Serrat va escenificar així l’ànim amb què afrontava el primer de la tanda de quatre concerts al Teatre Grec. Un Serrat proper, simpàtic, còmplice, content i motivat. (more…)

Tagged with: , ,

Gas, gas

Posted in música by jordimartifabra on 29 Octubre 2011

.

.

.

.

.

Goran Bregovic va aparèixer al Teatre Grec amb la partida guanyada abans de començar a jugar: tot ple, ben bé com havien fet Manel dos dies abans, però amb més moviment, perquè hi havia gent que ja ballava abans que comencés a sonar la música. (more…)

Les barcelones del Gato

Posted in música, Uncategorized by jordimartifabra on 24 Octubre 2011

.

“Somorrostro, Bon pastor, Hostafrancs, la Guineueta…”. Resulta ben simptomàtic que l’enumeració de trenta-quatre barris de Barcelona i la seva àrea metropolitana amb què el Gato Pérez inaugurava la seva relació discogràfica amb la rumba catalana comencés ni més ni menys que pel Somorrostro, les barraques a la vora de la mar que van quedar esborrades per la història oficial i que afortunadament es comencen a recordar gràcies a la persistència dels veïns que hi van viure. (more…)

Tagged with: , ,