Montevideo

Es pot canviar d’hemisferi per anar a caçar elefants, per intentar-se guanyar la vida, per explotar els recursos naturals de països llunyans o per construir la Internacional Cantautoresca. Aquest darrer cas és el del BarnaSants, que organitza una excursió de músics catalans a Montevideo per, en paraules del director del festival, Pere Camps, “fer de l’Uruguai la base a partir de la qual la cultura catalana s’expandeixi per l’Amèrica Llatina”. Sí senyor, per bones intencions, que no quedi. Del 22 d’abril al 13 de maig, hi haurà a la capital uruguaiana un pila de concerts, homenatges a Benedetti, actuacions de Quico Pi de la Serra, El Pont d’Arcalís, Roger Mas, Mazoni, celebració del dia de Sant Jordi, etc.

Aguante Uruguay

.

.

.

.

.

.

Avui s’enfronten a la semifinal del mundial dos països petits que estimen el futbol, l’Uruguai i Holanda. Podríem passar l’estona que ens separa del partit recordant les indescriptibles aventures musicals de Johan Cruyff. Però no, serà millor que ens refugiem en una altra cançó futbolera i en la veu de l’immens Alfredo Zitarrosa.

El pes de la història

.

.

.

.

.

Quan el 1950 l’Uruguai va pispar-li un mundial al Brasil a l’estadi de Maracanà, Quintín Cabrera tenia sis anys. La tardor de 2008, poc abans de morir després d’una vida nadada contra corrent, el cantautor em va dir, més o menys, aquestes paraules: “Per molts uruguaians, el mundial de 1950 va ser un punt culminant de les nostres vides. Guanyar-li al Brasil, i a casa seva! Sempre he recordat tots els dies de festa amb què es va celebrar a Montevideo aquella victòria. Allò va ser inigualable”.