Ben endins

.

.

.

La cantant catalana Cristina Vilallonga du el tango ben endins. I l’ha dut també ben lluny aportant la seva veu a Gotan Project, el famós grup parisenc que ha fet bon negoci presentant al món el tango electrònic.

Estrella freda

Si fem cas de Raimon i mirem les mans de Dino Saluzzi, veurem que són mans de treballador. Amb aquestes mans toca l’instrument emblemàtic del tango, el bandoneó, tot i que aquest músic argentí de 73 anys va néixer i va passar la infantesa a la província de Salta, on els paisatges sonors són molt diferents dels de la capital. I això es nota en la seva relaxada manera de compondre i d’abordar la música, ja que llueix una sensibilitat que està als antípodes del geni crispat i urbanita d’Astor Piazzolla, gegant amb qui se l’ha comparat perquè tots dos són renovadors del tango amb un peu en el jazz.

El gran Minino

.

A Gabriel Garay, la seva mare el va començar a anomenar Minino quan era un nen i vivia a la ciutat argentina de Còrdova, al peu de les muntanyes. Mentre es feia gran, Minino es va aficionar a seguir el ritme infecciós de bombos i timbals. I ara que ja és un home corpulent i grenyut, conserva aquest sobrenom enganyós i és un dels percussionistes destacats de l’escena del jazz parisenc, on ha anat tocant durant anys amb músics de mil tendències i de tots els colors.

Poveda i Mederos 2006

.

.

.

.

.

Miguel Poveda camina amb passos de gegant. Ara mateix, a la vista dels fets, és difícil de pronosticar on el duran les seves ànsies d’aprendre. Al Teatre Grec va presentar la que fins ara ha estat la seva incursió més decidida en el tango, un terreny fèrtil però complicat, aliat amb l’orquestra típica d’un altre amant de les aventures pioneres, Rodolfo Mederos.

Una mica tristos

.

.

.

.

.

Juan ‘Tata’ Cedrón, amb els cabells llargs i blancs, va tornar a actuar a Barcelona amb el seu quartet després d’anys i panys. El grup, renovador del tango al llarg de quatre dècades, des de les nits progres del Buenos Aires dels seixanta, i després des de l’exili de París, va presentar les noves cançons que Cedrón ha compost a partir de vells textos d’Homero Manzi.

Nina brava

En alguna cantonada de la Rambla de Barcelona encara deuen ressonar les rialles de Carlitos Gardel i Pepe Samitier. El cantant de tangos més universal i la primera figura de la història del Barça van passar més d’un cop per davant del Liceu en busca de farra i aventures nocturnes. Allò era a finals dels anys vint i el tango marcava el pas a la capital catalana.