Guitarra sàvia

.

.

.

Les cròniques flamenques expliquen que el 1977, durant una actuació de la cantant Chabuca Granda a l’ambaixada espanyola de Lima, Paco de Lucía va enamorar-se del caixó. El guitarrista va sentir en el so d’aquest instrument la reproducció més fidedigna dels tacons del bailaor, així que va endur-se’l cap a casa amb el ferm propòsit d’incorporar-lo a la sonoritat de la seva banda.

El pal de paller

.

.

.

.

.

Quants Franciscos Sánchez hi deu haver al món? Infinits. N’hi ha un, però, que quan surt a l’escenari adopta un nom únic i universalment reconegut: Paco de Lucía. El guitarrista d’Algesires fa temps que no presenta gaires novetats (el seu darrer disc, Cositas buenas, és del 2004) però també fa molt de temps que en el flamenc ningú no té la seva autoritat ni el seu carisma.