Històries del sud

A reveure, Mama Àfrica

Posted in Jazz, música by jordimartifabra on 31 Juliol 2010

.

.

.

.

Palau de la Música, 17 de gener de 2008.

Més de cinc dècades als escenaris, i Miriam Makeba se’ns jubila. Prop dels setanta-sis anys, la cantant sud-africana s’està acomiadant del seu públic amb una gira que, tot i començar el 2005, s’està allargant a demanda popular. Dijous passat va fer parada i fonda al Palau de la Música, per obra i gràcia del Festival del Mil·lenni.

La vocalista de Johannesburg s’acompanya actualment de nou músics jovenívols, que ella presenta amb posat de vella sàvia i rondinaire com «els seus fills». Tres coristes, piano de cua, sintetitzadors, guitarra, saxo, baix i bateria conformen una formació plena d’exuberància i color. Tot al servei de la veu solista, una veu dosificada que es conserva prou bé. Segurament, cap d’aquests joves músics havia nascut quan Makeba va haver de marxar del seu país, sense possibilitat de retorn, per començar una celebrada carrera a l’exili amb base als Estats Units i Bèlgica. Fins al 1990, quan va tornar a Sud-àfrica gràcies a Nelson Mandela.

Com és marca de la casa, Makeba va combinar en el seu comiat de Barcelona els ritmes vius i les melodies lleugeres amb un discurs de pes. Abans de cantar Masakhane, va agrair a tots aquells que van ajudar a formar una opinió pública mundial contra l’apartheid, i també als polítics sud-africans que pregonen memòria i perdó (sobre la història i el present complicat de Sud-àfrica, val la pena veure l’exposició Apartheid. El mirall sud-africà, al CCCB de Barcelona, prorrogada fins al 3 de febrer).

El repertori va alternar algunes cançons pròximes a les balades i estàndards nord-americans amb altres de més vinculades a la música popular sud-africana (i també de llocs veïns com ara Tanzània), on les harmonies vocals i el cant coral tenen un paper molt important i gens secundari. Així ho van demostrar amb la versió de Wimmoweh, la composició que es va incorporar al repertori folkie gràcies a Pete Seeger, i després al repertori de les grans superfícies gràcies a Walt Disney.

Tornant al Palau, una de les coristes va protagonitzar un set intermedi, en què va cantar dues peces tradicionals enriquides amb arranjaments jazzístics, que va servir per constatar que la senyora Makeba té raó quan assegura que a Sud-àfrica hi ha cantants bones i amb futur.

Al final, el concert va enfervorir-se amb Malaika i Pata pata (l’exemple perfecte i incombustible de música d’arrel tradicional fantàsticament contaminada de swing i de jazz) i va rematar-se amb tots els músics cantant a cappella un vella cançó en clau de gospel. Miriam Makeba diu que a partir d’ara, quan enllesteixi aquesta gira, es dedicarà a la seva fundació. Però no se sap mai.

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana (Barcelona). IX Festival del Mil·lenni. 17 de gener de 2008

Publicat al diari El Punt

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: