Històries del sud

Crònica de l’extrarradi

Posted in Uncategorized by jordimartifabra on 19 Juliol 2012

.

.

[Publicat a la revista Carrer 124]

JAVIER PÉREZ ANDÚJAR. Paseos con mi madre (Tusquets)

L’orgull, la ràbia i l’obsessió estan molt presents en el tercer llibre de Javier Pérez Andújar. Orgull de pertànyer a una comunitat de gent humil i treballadora; ràbia pels abusos i les situacions quotidianes que les desigualtats han generat a l’àrea metropolitanade Barcelona, i obsessió per conservar a la memòria particular les característiques humanes i físiques d’un territori, el del tram final del riu Besòs, que s’ha transformat radicalment en els darrers temps.
A pesar del títol, la protagonista principal del llibre és la ciutat de Sant Adrià, tot i que també hi juguen un paper destacat barriades populars de Badalona, Barcelona, Cornellà, Santa Coloma… La mare del narrador no hi surt gaire i és més aviat un símbol: una de les persones que guarda els records de Sant Adrià, una Sant Adrià tan distant del centre de Barcelona com propera a qualsevol extraradi de qualsevol gran ciutat del món.
La distancia mental que allunya els blocs de pisos suburbans dels sostres alts dels barris benestants, molt més gran que la distància física que els separa, és una de les idees sobre les que gira la prosa de Pérez Andújar, que travessa les pàgines buscant i recordant la seva infantesa i la seva joventut entre la realitat del barri i els estudis de literatura.
Aquest és un llibre dels que perduren gràcies a les imatges potents i les idees estimulants. Entre les imatges, destaca per exemple el contrast exposat -o millor, denunciat- pel narrador entre la delicadesa i les exigències de dignitat de Macià Alavedra o Fèlix Millet en ser detinguts i la cara del Vaquilla esclafada a l’asfalt sota la bota d’un policia. Una altra imatge eloqüent és la de la policia observant el DNI de Pérez Andújar i preguntant-li què hi fa un jove de Sant Adrià al centre de Barcelona. O les lectures en llargues línies d’autobús barrejades amb les converses de la gent que torna a casa després de treballar.
Pel que fa a les idees, n’hi ha unes quantes, i algunes de molt relacionades amb l’associacionisme veïnal. L’autor exposa com la democràcia a l’extraradi no s’ha construït amb elucubracions teòriques ni amb discursos ideològics, sinó jugant-se el coll, físicament, per aconseguir una plaça on jugar, una escola pública o una línia d’autobús. Aquests van ser guanys que van conquerir una gent que ara és gran, argumenta l’autor, i que ara es tornen a perdre perquè els joves no saben el que va costar. Tot això ho explica Pérez Andújar amb un estil poderós: cultura veritable, allunyada de la cultureta institucional i crescuda en el dia a dia dels blocs suburbans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: