Històries del sud

Joan Baez i Joan Manuel Serrat

Posted in música, Uncategorized by jordimartifabra on 28 Juliol 2014

BaezTime

Les estrelles mundials que es llancen a la carretera es relacionen amb les ciutats on actuen de manera molt diversa. N’hi ha, com Van Morrison i Bob Dylan, que venen d’un altre planeta i procuren mantenir el mínim contacte possible amb els terrícoles. Arriben, toquen i se’n van a la propera parada sense dir adéu. A vegades, sense que ni tan sols els seus músics hagin acabat de tocar. En l’altre extrem de comportament escènic se situarien tots aquells que s’enfunden la samarreta de futbol de cada ciutat on van (no cal dir noms). I després hi ha aquelles altres estrelles que s’interessen pel públic davant del qual han d’actuar, sigui per interès personal o per crear la màxima empatia possible. Com Bruce Springsteen -que darrerament ha cantat “Manifiesto” a Santiago de Xile i “Sólo le pido a Dios” després de passar per Buenos Aires- i Joan Baez.

Al seu llibre de memòries And a voice to sing with (1987, traduïda al castellà per Seix Barral el 1988), Baez recorda la seva primera visita a Barcelona, amb tres recitals el 18 i 19 de novembre de 1977, al Palau d’Esports de Barcelona . Venia de Madrid, on havia actuat al programa de Televisió Espanyola Esta noche fiesta i havia aixecat força polseguera perquè havia dedicat el “We Shall Not Be Moved” a La Pasionaria.

Segons expliquen les cròniques de l’època, dels dos recitals de Joan Baez programats per al dia 18, el primer va ser més aviat fred i el segon més aviat calent. A les seves memòries, la cantautora ho recorda així:

“Jo, idiota de mi, no m’havia assabentat que Barcelona està a Catalunya i que allí la major part de gent parla, o prefereix parlar, en català, una llengua suposadament similar al provençal però totalment inclassificable per a les meves oïdes. Jo havia preparat el recital amb cançons i explicacions en espanyol. Quan vaig sortir a l’escenari, vaig ser rebuda amb grans aplaudiments, però quan vaig amollar les frases i expressions que tan bé havia assajat, la reacció va ser només tèbia. És terrible provar tots els recursos del mètode i adonar-te que no vas enlloc, que no arribes al públic”.

“Aquella nit em va salvar la vida Joan Manuel Serrat, un cantautor català la música del qual jo coneixia, un home de bona planta, bona veu i bon cor. Abans del segon recital, Serrat va entrar al meu camerino amb els seus amics i un enorme ram de flors, va asseure’s al meu costat i va explicar-me que només havia de dir un parell de coses en català i la nit se salvaria com per art de màgia. Jo li vaig dir que m’havia après la seva cançó “Rossinyol” i ell em va dir que fantàstic. Després, em va donar la lletra en català de “No nos moveran”, que jo vaig escriure fonèticament. Ho vaig fer també amb ‘bona nit’, ‘moltes gràcies’, ‘benvinguts’, etc. Després, Joan Manuel va tenir un cop de geni. Em va dir que quan Franco va pujar al poder, l’ara president del govern de Catalunya, Josep Tarradellas, va haver d’exilicar-se a França i no va tornar a veure la seva estimada pàtria fins després de la mort del dictador. Va tenir una tornada triomfal. Pel que es veu, quan va aparèixer davant del poble va dir: “Bona nit, amics, ja sóc aquí!”. I la gent es va tornar boja de contenta. Allò em va commoure i vaig posar-me a escriure frases en català fonètic per tot el que volia dir. Serrat va abraçar-me i em va desitjar sort, i jo vaig sortir a fer el segon recital. Quan vaig acostar-me al micro i vaig començar a fer el que ell m’havia suggerit, el local semblava que s’enfonsés…”.

Com Baez, Serrat és un altre Joan que s’ha implicat amb els països on ha anat a actuar. Una vegada una bona dona em va explicar que uns dels moments més emocionants de la seva vida va ser aquell en què va escoltar Joan Manuel Serrat cantant “Algo personal” al Luna Park de Buenos Aires. Tot el públic escoltava la lletra i pensava en els militars:

 

Anuncis

Una resposta

Subscribe to comments with RSS.

  1. rexval said, on 18 gener 2016 at 12:36 pm

    Vaja, Jordi, veig que tenim gustos semblants. Ara mateix em subscric al teu bloc. Gràcies per la teua visita.

    Regí.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: