El pal de paller

.

.

.

.

.

Quants Franciscos Sánchez hi deu haver al món? Infinits. N’hi ha un, però, que quan surt a l’escenari adopta un nom únic i universalment reconegut: Paco de Lucía. El guitarrista d’Algesires fa temps que no presenta gaires novetats (el seu darrer disc, Cositas buenas, és del 2004) però també fa molt de temps que en el flamenc ningú no té la seva autoritat ni el seu carisma.

Risc en la intimitat

.

.

.

.

.

.

.

.

Barcelona. Dissabte 29 de maig de 2010 a la nit. Tota la gent s’amuntega al Primavera Sound. Tota? No! Al Palau de la Música, un home sol toca la guitarra.

Imperdible Morente

Enrique Morente pot rescatar el cant més primigeni amb la mateixa facilitat amb què tiba la corda de la tradició flamenca fins a gairebé trencar-la. Pot saltar d’un extrem a l’altre en un segon de geni, i això el fa imprevisible. A Santa Coloma de Gramenet, en el darrer concert del primer cicle Catalunya Arte Flamenco, se l’esperava amb el sol acompanyament del seu guitarrista de capçalera, el gran Pepe Habichuela, per oferir un espectacle de flamenc clàssic i ortodox. I l’home va i es presenta sense Habichuela però amb el jove guitarrista David Cerreduela, dos cantaores de reforç, tres ballarins i un bateria, i disposat a començar a rodar un nou espectacle basat en el seu penúltim disc, Pablo de Málaga, on el veterà cantaor de Granada s’inspira en la vida i l’obra de Picasso. Així és ell. Com alguna vegada ha dit el mateix Morente, de tant en tant li agrada fer experiments i penjar-se una imperdible de l’orella.

Dos barbuts andalusos

Manuel Molina i Diego Carrasco no són cantaors de veu privilegiada ni guitarristes virtuosos. Però tots dos han fet avançar el flamenc amb idees realment noves i s’han convertit en una mena de figures de culte per la seva excepcionalitat. Tenen en comú la sòlida ascendència gitana i flamenca, i les barbes molt llargues.

Els veïns dels baixos

Per pocs llocs de Barcelona deuen caminar tants de músics com pel triangle que conformen la plaça del Dubte i els carrers Cendra, Príncep de Viana i Requesens, al límit entre el Raval i Sant Antoni. Aquest és el territori d’asfalt on va nèixer el Taller de Músics, i on ha anat creixent horitzontalment pels baixos de la zona fins a tenir deu locals.