Agost sense biblioteques (2)

Agost de biblioteques retallades a Barcelona. Llibres tancats en instal·lacions buides. Mentrestant, l’accelerada emergència climàtica ja la notem a la pell: uns quants dies de calorada roent donen pas a violents aigüats. Nord enllà, el deglaç fa pujar el nivell dels mars arreu. El gel es fa aigua.

La punta de l’iceberg. Ryszard Kapuscinski explicava amb la imatge d’un gran bloc de gel flotant com creia que havia de ser un bon reportatge. Així com la densitat d’un iceberg fa que sobressurti per damunt de la superfície un 11 % de la seva massa, un bon reportatge és aquell en què el periodista ha pogut destil·lar la informació finalment publicada a partir d’un substrat molt més gran, un magma de coneixements contrastats proporcionats per l’estudi, l’observació directa, les fonts,etc. En l’era dels impactes sense context i del periodisme aigualit, va bé retornar a Kapuscinski.

El periodista polonès obre un dels seus grans llibres, El Sha o la desmesura del poder, mostrant les tripes de l’ofici. 1979. Kapus s’està a Teheran, passant calor. Ha triomfat la revolució de Jomeini i el periodista, en una abandonada habitació d’hotel, intenta desxifrar multitud de paperets amb notes escrites per ell mateix. D’aquest desordre intuïtiu, n’acabarà sortint el gran retrat del Xa Mohammad Reza Pahlavi i de l’Iran del segle XX: un país apresat entre la pobresa de la seva gent, l’ambició dels seus governants… i l’ambició del Regne Unit i els EUA.

Aquests estiu, es tiba la corda per enèssima vegada a l’estret d’Ormuz. Amb el petroli pel mig, Trump fa tuits i els Guardians de la Revolució defensen les essències de la República Islàmica. A l’un i als altres (com a tots els que mirem d’entendre com s’ha arribat a aquesta situació) els aniria bé llegir el llibre de Kapuscinsci, cronista que, sense prendre partit ni cavar cap trinxera, aixeca acta d’un segle de tortures i implacables intervencions estrangeres. I explica també un procés que, dècades més tard, es reproduirà en altres països, amb les desgraciades Primaveres Àrabs: els interessos estrangers, el poder militar i el fanatisme religiós van jugant les seves cartes, però no deixen jugar ningú més. I el futur dels joves és qui perd la partida.

A més d’amant dels icebergs, Kapuscinski era contrari al gregarisme. Els seus grans llibres els va escriure anant per lliure, visitant llocs allunyats dels grans focus mediàtics o passant pels llocs dels fets quan tothom ja havia marxat, atent als detalls que normalment passen desapercebuts. És així com, per exemple, passa una gèlida nit de Cap d’Any davant de l’abandonada ambaixada nord-americana a Teheran, custodiada només per dos Guardians de la Revolució que s’han adormit, o com observa una vegada i una altre velles fotografies del darrer Xa, i també del seu pare, l’autoritari Reza I, un oficial de la cavalleria cosaca que va acabar violentament amb l’anterior dinastia. A partir dels detalls de les fotografies, Kapuscinsci va descrivint els mecanismes del poder i la personalitat dels dos sàtrapes. El bon periodisme forma part de la bona literatura.