Històries del sud

La jugada mestra de Jordi Évole

Posted in Periodisme by jordimartifabra on 24 febrer 2014

tejero_congreso copiar

Qualsevol periodista té clar que la base del seu ofici és saber separar els fets de les opinions. I més important encara, saber separar els fets de les ficcions. A mi i a uns quants companys ens ho va ensenyar l’enlluernador Arcadi Espada. Com un navegant amb la seva bruíxola, el periodista no ha de perdre mai de vista la línia que separa la ficció de la realitat. Vargas Llosa, brillant com a cronista i nefast com a ideòleg, ho té molt clar. També ho tenia molt clar Orson Welles. I Chaves Nogales. I Huertas Claveria. I Rodolfo Walsh. I Camba. Truman Capote, en canvi, no: va fer trampes A sang freda, com tants altres que passen per investigadors però que en realitat només busquen fama: el que no saben, s’ho inventen.

En el meravellós programa sobre el 23-F de diumenge passat, Jordi Évole, que és periodista, va avisar tothom abans de començar: això que veureu no és un altre documental de Salvados, és una altra cosa, espereu-vos fins al final. I en acabar, culminant una trama que amb els minuts s’anava fent més i més inversemblant, la frase. Més o menys feia: “Ens hagués agradat explicar la veritat del 23-F, però no podem”. Aquest principi i aquest final actuen com dos parèntesis higiènics, dues vacunes que separen la fàbula ideada per Évole de la realitat històrica en què s’inspira remotament. Una realitat històrica, per cert, que encara se’ns escapa i que no entenem. Finalment, el documental d’Èvole ha actuat com un gran crit: volem saber la veritat i no podem. I la voluntat de saber la veritat és el que defineix el periodisme.  Malauradament, la immensa part de les informacions i dels mitjans de comunicació que les vehiculen són molt menys honestes i molt més interessades que aquest documental.

Com sempre passa, els professionals de la intoxicació, aquells que sistemàticament distorsionen la realitat, són els primers que s’han llançat a la jugular d’Évole ensumant la sang. Sempre passa. Aquest matí he vist en una tertúlia Miguel Ángel Rodríguez criticant el programa i he pensat: quin ridícul.

Afortunadament queden periodistes. N’hi ha un, Pere Pons, que va escriure fa un temps el llibre que he estat llegint aquests dies, El cas Jamboree (Pagès Editors, 2012). És un recull de ficcions inspirades en la història del club de jazz de la plaça Reial. Com que és periodista i crític musical a la reserva, el Pere ha tingut el detall d’incloure un apèndix al final del llibre on es detallen quins són els fets reals que aparèixen a les històries i quins són ficticis. El jazzòlic Córtazar, per cert, és com Vargas Llosa un altre d’aquells gegants que s’han sabut moure amb elegància entre la ficció i la no-ficció, sense barrejar-les mai. La seva crònica d’un concert de Louis Armstrong a París, per exemple, és estratosfèrica, hiperbòlica i memorable.

Ahir me’n vaig anar a dormir reconciliat amb la tele. Enmig de tanta trampa, de tanta visió interessada, de tant de prejudici, de tanta barreja interessada entre ficció i realitat, el programa de diumenge l’hem de guardar com una jugada mestra de Jordi Évole per protegir el periodisme. Aquí hi ha un article que ho explica la mar de bé.

El final, amb un descarat muntatge de photoshop amb la capseta blanca superposada amb la foto del rei de cacera elefantiàsica, per treure la bena dels ulls d’aquells televidents que encara puguessin restar crèduls a aquelles altures de programa, és genial. De totes maneres, hi ha una cosa que sempre m´he preguntat: com coi sabia el locutor de ràdio que va retransmetre el cop en directe que Tejero, aquell guàrdia civil amb bigoti, era “un teniente coronel”?

Anuncis
Tagged with: ,

6 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Lluís said, on 24 febrer 2014 at 7:02 pm

    Per què havia fet la mili.

    • jordimarti said, on 24 febrer 2014 at 9:07 pm

      potser sí Lluís… Jo no he fet la mili. però de totes és una mica increïble que en un moment així fes servir aquests termes, no?

  2. bikito said, on 25 febrer 2014 at 11:40 am

    Per què el rei li va explicar com anava la trama.

  3. […] L’article breu de Jordi Martí és destacable perquè, a diferència d’altres polítics, el regidor socialista no es treu del barret un atac de responsabilitat ni exigeix als periodistes que expliquin les coses tal com als polítics els agrada que s’expliquin les coses. […]

    • jordimarti said, on 25 febrer 2014 at 6:18 pm

      Hola Joan, gràcies però jo no sóc el Jordi Martí polític. Sóc un Jordi Martí periodista… I n’hi ha algún altre…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: