Erik Truffaz Quartet a l’Apolo: sofisticació líquida

Sofisticació urbana i un vel de freda tristor milesdavisiana. El trompetista francès Erik Truffaz va passar el 9 d’agost passat per la sala Apolo de Barcelona amb el seu quartet i va deixar un rastre de música líquida, a anys llum de la càlida carnositat que despleguen altres escoles del jazz.

El concert, emmarcat en el festival Mas i Mas, va anar de menys a més. El repertori va centrar-se en el darrer àlbum del quartet, El tiempo de la revolución (Blue Note/EMI, 2012). Van obrir amb el primer tema del disc, el que li dóna títol, i van passar per l’elegant “Istanbul Tango”, la polirrítmica “African Mist”, la cadenciosa “La luna misteriosa” i l’evocadora “Un souflle qui passe”, una de les més especials, on Truffaz tracta la trompeta com si fos una flauta de canya oriental mentre els seus companys construeixen una atmosfera tranquila i natural. Al calaix van quedar guardades aquelles peces del disc en què canta la jove vocalista Anna Aaron, que acompanya el grup en alguns directes però que no va venir a l’Apolo.

Sí que va venir, sortosament, el teclista Benoit Corboz, integrat al quartet definitivament des del 2010 i complement indispensable de la trompeta de Truffaz. Mentre aquest plantejava els temes i els distorsionava lleugerament amb pedals i efectes, el rodanxó Corboz els distorsionava del tot, amb aire absort enmig d’un embull de cables, extraient sons secs, sorprenents i percutius dels seus teclats fender rhodes.