Històries del sud

Bebo i Chucho 2007. Dos pianos

Posted in Jazz by jordimartifabra on 23 Març 2013

Chucho y Bebo Valdes01.

Bebo i Chucho. Tan semblants en algunes coses i tan diferents en altres. Pare i fill llueixen una perxa important i descarreguen cubanitat des dels seus enormes dits fins a les tecles blanques i negres. Però mentre el fràgil Bebo, de 88 anys, ho fia tot a la subtilitat i l’elegància, l’enèrgic Chucho es mou en coordenades més contemporànies amb nervi i trempera.

Tots dos viatgen actualment junts en la seva primera gira conjunta, una gira que ha fet parada al festival Kesse de Tarragona i al Teatre Grec, on la demanda del públic va fer que al concert de dilluns passat se n’hi afegís un altre la nit anterior.
Va arrencar Chucho Valdés acompanyat únicament per una potent i saborosa secció rítmica: Juan Carlos Rojas a la bateria, Yaroldi Abreu a la percussió i Lázaro Rivero al contrabaix. En aquest tram inicial, el més llarg, el quartet de Chucho va tocar amb ganes i virtuosisme repertori del gènere en el qual l’expianista d’Irakere és mestre absolut: el jazz llatí. Van començar per una suite amb material de Duke Ellington i van seguir per una composició dedicada a un altre il·lustre de les tecles com és Joe Zawinul, l’encantadora melodia de “Chorinho” i un imaginatiu número final protagonitzat pels percussionistes.
En la segona part, i preparant el terreny per al que havia de venir després, va sortir Mayra Caridad Valdés, germana de Chucho, filla de Bebo i posseïdora d’una veu exuberant i apassionada. Va cantar el bolero “Tres palabras” i amb enceses improvisacions vocals va preparar l’entrada a escena del seu pare.
Bebo va aparèixer, tímid davant del públic dret, i va obrir foc amb un set de piano bar com els que devia tocar als hotels d’Estocolm durant la seva llarga hivernació. Entre altres peces, va interpretar la lírica “Marta”, de Moisés Simons.
Al compàs de la graciosa “Tea for two” van incorporar-se altre cop Chucho i el seu quartet, i a partir d’aquí l’emoció ja es va desfermar. Va tornar Mayra per fer cantar al públic la inevitable “Lágrimas negras” i, com a colofó, Bebo i Chucho es van quedar sols en el darrer bis per repetir la famosa escena de la pel·lícula Calle 54, aquella en què els dos pianistes es troben per tocar en dos pianos encarats “La comparsa”, d’Ernesto Lecuona. Molta gent va quedar-se clavada a la cadira sense voler admetre que el concert s’havia acabat.
A banda de la música, la segona nit barcelonina dels Valdés no va quedar al marge de la gran apagada: unes fugaces i puntuals baixades de tensió van anar dotant el concert de suspens. I a més diuen que Bebo Valdés ja s’havia quedat tancat en un ascensor a Tarragona. Quina impressió li deu haver quedat de Catalunya en matèria d’infraestructures!

Bebo i Chucho Valdés. Teatre Grec de Barcelona. 23 de juliol de 2007. Publicat al diari El Punt

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: