Agustí Fancelli

El 2 de febrer passat va morir a Barcelona el periodista i crític musical Agustí Fancelli. La tarda del 9 de juny de 2001  ell estava de cap a la redacció catalana d’El País, en aquell temps encara en un polígon de la Zona Franca, i jo papallonejava per les taules com estudiant en pràctiques procurant fer alguna cosa de profit. Pel matí havia anat a la festa de SOS Racisme a Montjuïc; m’hi havia enviat un altre gran periodista, d’aquests cada cop més escassos: Sebastián Tobarra. El que no podia imaginar-me era que Tobarra m’encarregués que obrís el quadernet de l’edició catalana del diari amb, segons em va dir, “algún titular potente”.

I a la tarda allà estava, buscant “algún titular potente” i que a sobre encaixés en l’estricta maquetació pre-establerta. Vaig escriure “SOS Racisme califica de ‘apartheid’ jurídico’ la Ley de Extranjería”, però no hi entrava per un pèl. Mmm. Aleshores va passar Fancelli pel darrera, com un capità discret però segur. S’ho va mirar un moment i em va dir: “Posa ’tilda”. Va continuar caminant i així va sortir la notícia: SOS Racisme tilda de ‘apartheid’ jurídico’ la Ley de Extranjería. Les dues paraules que em va dir poden semblar poca cosa, però jo recordo el seu gest com l’essència del periodisme: màxima informació, mínim espai.

He anat a l’òpera ben poques vegades, però sempre que m’he trobat amb un text signat per ell l’he llegit de cap a peus.

Foto: Joan Sánchez (El País)