Històries del sud

Khaled 2006. A tota màquina

Posted in música by jordimartifabra on 29 Agost 2012

.

.

Les millors cançons del darrer disc de Khaled, Ya Rayi, són les més austeres. La veu profunda de l’estrella algeriana hi brilla amb acompanyament auster marcat pel piano, l’acordió o el llaüt. El cantant assegura que amb aquestes peces ha volgut recuperar l’estil dels vells cabarets de la seva ciutat, Orà. Però res de tot això es plasma a l’escenari en la gira que divendres el va dur al Poble Espanyol, en la tercera nit consecutiva del B-Estival.

Khaled s’acompanya d’una desena de músics i es manté fidel a la fórmula amb què s’ha consagrat: rai colorista i impactant, altaveus a tota màquina i concerts llargs i calorosos que desemboquen en els seus èxits infal·libles.

El recinte de Montjuïc va quedar lluny d’omplir-se. Segurament hi va tenir molt a veure el fet que pocs dies abans Khaled havia cantat a Mataró amb les entrades més barates i compartint cartell amb un altre dels fars de la música magribina, el cantautor amazic Idir.

A tres quarts d’onze, mentre a l’altra banda del Mediterrani volaven bombes entre Israel i el Líban, el concert es va obrir amb les notes de piano de H’Mama, una de les noves cançons que el cantant ha enregistrat al costat de Maurice el-Medioni, un vell pianista algerià i jueu que encarna la cruïlla d’estils que va esclatar a Orà a mitjan segle passat, quan a la ciutat convivien diferents religions.

L’actuació de Khaled no va oferir grans novetats respecte a les que va fer altres vegades al mateix espai. I es van repetir algunes imatges habituals en aquest gat vell dels escenaris, que sap que agafant una bandera del Marroc i penjant-la del micròfon ja té molt de guanyat. Una omnipresent secció de vents van donar pes i espectacularitat a la banda, mentre que llaüt i teclats intercanviaven frases amb la veu poderosa del rei del rai.

En el tram central de l’actuació, amb format més reduït i la incorporació de caixó i guitarra espanyola, Khaled va endinsar-se per camins familiars, alegres i aflamencats, gens allunyats de la rumba que coneixem. Quan se’l veu il·luminat per grans focus, content i movent-se com una estrella, costa reconèixer en els concerts actuals de Khaled tota la càrrega subversiva del rai, un gènere que com tants altres va néixer marginal, que parla de l’alcohol i de la llibertat, i que per això mateix està en el punt de mira dels fonamentalistes.

Khaled s’ha jugat el coll fent de cantant, però no sembla que les serioses amenaces l’hagin amargat. Ben mirat, potser el més subversiu d’aquest cantant és el seu impertorbable somriure d’orella a orella.

Khaled. Poble Espanyol de Barcelona. 12 de juliol de 2006

Publicat al diari El Punt

Anuncis
Tagged with: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: