Històries del sud

1978. Street legal

Posted in Bob Dylan by jordimartifabra on 4 Mai 2012

“I ara cap on tiro?”, sembla que pensa Bob Dylan a la portada d’Street legal. Acaba de buidar-se amb dos discos inesgotables, Blood on the Tracks i Desire, i albira el futur plantat al carrer i immers en contenciosos legals i dolorosos. Potser està esperant que arribi l’autobús, o la revelació que marcarà els seus àlbums posteriors, els del tebi cicle cristià. Aquest és un elepé més angulós que els dos anteriors, amb cors gospel-soul i un so de grup poc perfilat per dissertar sobre amargors espirituals i sobre l’apassionant món de la parella. No és el millor disc de Dylan, però és el primer seu que em vaig comprar. Fins aleshores només tenia casets amb cançons i títols  tan desordenats com el meu cap…

En qualsevol cas, Dylan sempre és Dylan i aquí llueix una veu desorientada però digna. Segueix aplicant imatges lúcides i fent entrexocar visions poderoses als versos, però ja no les fa servir per elevar el cant de les crisis socials o generacionals, sinó per enfonsar-se en crisis emocionals, domèstiques i espirituals, amb tocs de patetisme. A més, hi ha moments del disc que sembla que la veu vagi desarticulada respecte els instruments, contribuïnt a una inicial sensació general de desballestament que es va perdent a mida que el vas escoltant amb els anys.

Entre les millors cançons del disc hi ha la primera, “Changing of the guards”, on el saxo de Steve Douglas i un grup de rock robust recorden el so de Bruce Springsteen, mentre que els cors de tres veus femenines accentuen la pàtina celestial d’una peça que avança rodant i rodant. “Changing of the Guards” arriba i se’n va en fade out; Dylan hi va en marxa, disparant una imatge darrera de l’altra, anunciant un oníric canvi de guàrdia mentre els antics paradisos es cremen. Aquesta cançó val per tot el disc.

Després, amb “New Pony”, guanya protagonisme la guitarra elèctrica i bluesy i se’ns parla d’una petita euga que s’ha trencat la cama i necessita un tret de gràcia. A qui es referirà el cantant? A algun antic i gran amor, segurament. L’ambient és crispat, obsessiu, fins i tot desagradable, com el retrat d’una ferida que no para de sagnar. “No Time to Think” segueix i accentua la desesperança del desgraciat poni anterior.

“Baby Stop Crying” i “Is Your Love in Vain?”: Tot i que la primera du sucre incorporat i l’harmonia i els arranjaments de la segona s’acosten perillosament a l’”Eres tu” de Mocedades, aquestes són dues grans balades, dues composicions de fonaments gegants que haguessin merescut uns millors acabats. La primera ens la imaginem sonant en qualsevol bar de carretera perduda; la segona té una trompeta i una lletra interessant sobre el joc etern de l’amor i el desamor, Dylan canta amb un posat maltractat però ferm, a anys llum del victimisme i el to d’autoajuda que omple la majoria de les lletres del pop d’avui.

Després ve “Señor (Tales of Yankee Power)”, on apareix el Dylan que truca a les portes del cel per mirar de parlar amb algun responsable del desgavell. Segueix la línia de les grans composicions de paisatges buits i estèrils, l’estètica de Pedro Páramo: “Ballad of a Thin Man”, “Knockin’ on Heaven’s Door” i “Love Sick”. Tot i que no arriba a l’altura d’aquestes tres meravelles, Dylan torna a demostrar -aquí acompanyat de mandolina, teclats i cors- que és únic descrivint malsons.

El to es torna a fer líric amb “True love tends to forget”, una bella i inspirada melodia coronada amb cors gospel, i els instruments s’esmolen immediatament després amb “We Better Talk This Over”: entrada de country-rock amb piano Lynyrd Skynyrd, guitarra de cowboy de mitjanit i cotxes fugint a tota pastilla per àmplies carreteres omplen la cançó.

La darrera peça, “Where are you tonight?”, s’obre amb unes percussions mig salseres, però ràpidament irromp el gospel elèctric i ja no para de crèixer al llarg de sis minuts de versos i exclamacions. Bob Dylan i tres coristes cantant a l’absència.

Anuncis
Tagged with: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: