Històries del sud

Montevideo

Posted in música by jordimartifabra on 17 Abril 2012

Es pot canviar d’hemisferi per anar a caçar elefants, per intentar-se guanyar la vida, per explotar els recursos naturals de països llunyans o per construir la Internacional Cantautoresca. Aquest darrer cas és el del BarnaSants, que organitza una excursió de músics catalans a Montevideo per, en paraules del director del festival, Pere Camps, “fer de l’Uruguai la base a partir de la qual la cultura catalana s’expandeixi per l’Amèrica Llatina”. Sí senyor, per bones intencions, que no quedi. Del 22 d’abril al 13 de maig, hi haurà a la capital uruguaiana un pila de concerts, homenatges a Benedetti, actuacions de Quico Pi de la Serra, El Pont d’Arcalís, Roger Mas, Mazoni, celebració del dia de Sant Jordi, etc.

Vam estar a Montevideo ja fa uns quants anys, en plena i esplendorosa primavera austral. Em va fer la sensació que era com Buenos Aires, però amb menys esquizofrenia i paranaoia. Amb més mate i palmeres. I amb la mateixa romàntica i infantil estima pel futbol. Una ciutat envoltada per un riu que és un mar. Hi vam veure una exposició molt bona sobre el gran pintor catalano-uruguaià Joaquín Torres Garcia, un dels primers en reivindicar el sud com el nostre veritable nord, encetant la línia que després han seguit Horacio Ferrer, Serrat i Benedetti. I vam veure uns quants quadres molt ben explicats per una guia competent, que ens va il·luminar les obres del Torres García més avantguardista, plenes de calaixos de colors rics en símbols i d’idees.

També vam palpar, en aquesta ciutat on ara desembarca el festival barceloní de cançó d’autor, una de les músiques sense autor més potents que s’han parit al planeta: el candombe, so fet de carrer, suor, barrils de fusta i gent morena d’esperit. Entre els grans cantautors que han pouat en el candombe, m’agrada molt Alfredo Zitarrosa i el seu inigualable “Candombe del olvido”.
“¿Qué habrán hecho algunos pobres sures para merecer ciertos nortes?”, es preguntava innocentment Mafalda en una vinyeta dibuixada per Quino que havia d’il·lustrar el disc de Serrat dedicat als versos de Benedetti: El sur también existe (Ariola, 1985). Finalment la vinyeta no es va publicar, però el disc és encara molt bo. Serrat, per cert, va mantenir una conversa molt interessant a principis dels setanta amb Zitarrosa, recollida recentment al programa Café del sur. Al sud no tot són elefants per caçar i petroli per extreure. Com deia Benedetti:

… pero aquí abajo abajo
cerca de las raíces
es donde la memoria
ningún recuerdo omite
y hay quienes se desmueren
y hay quienes se desviven
y así entre todos logran
lo que era un imposible
que todo el mundo sepa
que el Sur también existe.

Il·lustració: Amèrica del Sud i Montevideo vistos per Joaquín Torres García

Advertisements
Tagged with: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: