Històries del sud

Rubén Blades 2004. Suor, salsa i política

Posted in música by jordimartifabra on 17 Març 2012

Rubén Blades ha convertit la gira que el porta per Europa al costat de la Spanish Harlem Orchestra en l’anunci oficial de la seva imminent entrada en el govern panameny. La seva vocació política no és nova, es respira a moltes de les seves cançons i a cadascuna de les seves aparicions. Ho va tornar a demostrar divendres a Barcelona, en un concert que havia de tenir lloc al Poble Espanyol i que, al final, va omplir la Sala Apolo i va deixar molta gent al carrer.

Aquesta peculiar gira també serveix perquè Blades faci de ganxo i promocioni la Spanish Harlem Orchestra, banda de salsa novaiorquesa amb què ha col·laborat en el disc Across 110th Street. Els salseros van començar sols a l’escenari, disposats a suar i a convèncer al públic a base de sabor. Dirigits per Óscar Hernández (“el que castiga las teclas”, antic company de Blades als anys setanta), cantants, congues, timbals i vents van demostrar solvència i gust. Però sobretot van saber administrar la tensió de l’audiència, impacient per veure’l.

Va aparèixe al cap de mitja hora d’haver començat el concert. Amb un xandall de la selecció panamenya i el seu barret característic, va posar-se a cantar “Juan Pachanga” i va oferir el que tothom espera: un repàs a un cançoner que combina, com no ho fa cap altre, la música de ball tropical i lletres que , com els bons contes, dibuixen històries i mons sencers en cinc minuts. També són marca de la casa les proclames panamericanes. Abans de cantar “Un gran día en el barrio”, Blades va recordar que els límits del seu barri són el carrer 110 de Manhattan i la Patagònia.

El concert va ser una successió de clàssics. Amb la Spanish Harlem Orchestra, Blades va barrejar-se amb el públic “Buscando guayaba”, va endinsar-se “Plantación adentro”, va retratar les misèries llatinoamericanes amb “Pablo Pueblo” i va fer servir la lletra magistral de “Plástico” per referir-se a Bush i la seva política.

Era una ciudad de plástico, de esas que no quiero ver, de edificios cancerosos y un corazón de oropel, donde en vez de un sol amanece un dólar…

L’escalada d’èxits va desembocar en “Pedro Navaja”, amb dedicatòria inclosa a la Plateria, l’orquestra que ha acabat fent seva la història immortal de “la esquina del viejo barrio”. Aquest va ser el punt àlgid del concert i podria haver estat un final rodó. Però el cantant va preferir dedicar les últimes paraules a la unitat dels llatins, qui sap si com a ministre de cultura, a l’estil de Gilberto Gil. El salsero, que ja va aspirar a la presidència del seu país el 1994, se’l veu molt il·lusionat amb el nou paper. Mentrestant, el públic abandonava la Sala Apolo acalorat i pensant si aquest havia estat el darrer concert de Blades a Barcelona.

Rubén Blades i la Spanish Harlem Orchestra. Sala Apolo de Barcelona. 30 de juliol de 2004. Publicat al diari El Punt.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: