Històries del sud

Cançons d’amor i d’exili

Posted in Folk, música by jordimartifabra on 23 febrer 2012

.

.

La cantant kurda Aynur Dogan va néixer en una terra de muntanyes, a l’est de l’actual Turquia, on la realitat és fotuda: el mateix dia que ella tancava el XII Festival de Músiques del Món a Barcelona, a la seva província natal les agències consignaven quinze morts en enfrontaments entre l’exèrcit turc i la guerrilla del PKK.

Però, a banda d’armes, al Kurdistan hi ha un extens patrimoni de músiques i contes de tradició oral que vénen de ben antic. Aquesta és la base sobre la qual canta i evoluciona una artista que, pel fet de cantar en kurd, ha hagut de jugar un paper de pionera en l’escena turca. Amb la llarga cabellera negra descoberta, Aynur va presentar-se a l’Auditori per coronar el XII Festival de Músiques del Món (un cicle que destaca per mirar especialment cap a l’Orient Mitjà) amb un quintet acústic d’instruments tradicionals; res a veure amb les textures elèctriques i electròniques que vesteixen part dels seus discos. Panderos i tambors, flauta, violí i el misteri de la baglama o llaüt turc al servei d’una artista amb un refinat i efectiu sentit de l’espectacle: va arrencar d’una manera impactant, cantant a capella una lletania tradicional mentre els seus músics entraven tocant pels dos costats de l’escenari.

En un esforç per transmetre al màxim no només la forma sinó el fons literari de la música kurda, Aynur va anar llegint en un esforçadíssim castellà alguns aclariments sobre les seves “cançons d’amor, exili, emigracions i pèrdues”. En les cançons més dramàtiques mostra un pessic interior que l’emparenta amb el flamenc més sentit; quan llueix picardia sembla sortida d’un cabaret oriental; quan improvisa no camina gaire lluny del jazz vocal; quan canta “Bexo” sembla una diva del pop àrab, i quan diu amb llarga parsimònia “si moro, no vinguis a la meva tomba” sembla que canti des de l’eternitat… És una veu que s’adapta a l’esperit de cada cançó. La vocalista també va oferir “Ahmedo”, el romanç anònim que va cantar a Creuant el pont , el film alemany que el 2005 va retratar la cruïlla de sons que és Istanbul.

El concert va basar-se en el repertori dels dos discos d’Aynur que s’han distribuït internacionalment fins ara: Keçe Kurdan (‘noia kurda’) i Núpel (‘pàgina nova’). Dos títols prou definitoris de l’esperit que alimenta aquesta artista defensora dels drets de les dones, de la cultura kurda i de la renovació de les arrels. Cantant sola amb la baglama o envoltada de xivarri mediterrani, per a Aynur la tradició només és un punt de partida.

Aynur. Sala Oriol Martorell de l’Auditori (Barcelona). XII Festival de Músiques del Món. 28 d’octubre de 2007

Publicat al diari El Punt

Anuncis
Tagged with: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: