La refrescant havanera va ser un dels punts culminants en la presentació a Barcelona d’un espectacle que, després de fer-se a llocs com Xàtiva, Tortosa i Manresa, ja està rodat, equilibrat i amb els papers ben repartits. Els Quicos fan gala de la seva sapiència escènica, amb aquelles dosis de comicitat que els han convertit en l’exponent més potent de la cultura de les Terres de l’Ebre. I a Botifarra, com sempre, se’l va veure sobrat de carisma, amb una veu que vessa la mateixa emoció franca als temples urbans i als corrals dels pobles.
La devoció per sant Vicent Ferrer, la rivalitat per veure qui cuina el millor arròs, les fascinants melodies dels antics cants de batre, la sornegueria de les jotes i els fandangos, el refinament del bolero o l’enyor dels emigrants són algunes de les pistes que Quicos i Botifarra han explorat junts en aquesta barraca que traspua amistat i sentiments a cabassos. I això en fa un àlbum molt especial, encara més en aquests temps tan descarnats que ens ha tocat viure.
Històries del sud 
leave a comment