Històries del sud

Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda. Tres en un

Posted in flamenc, música by jordimartifabra on 18 febrer 2012

.

A Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda el agrada fer volar coloms i buscar nous horitzons. Això sí, amb els peus sempre ben plantats en els terrenys respectius que més dominen: en el cas de la mallorquina, la cançó d’autor vinculada a la música popular de les Illes; en el del badaloní, el flamenc. Tots dos van trobar-se en un programa de llibres a la televisió, i allà va començar a forjar-se Els treballs i els dies, un espectacle conjunt que van estrenar a Nova York i que, després de passar pel Grec, es presentarà a la Fira del Llibre de Frankfurt.

La part substanciosa i novedosa, la que els reuneix per cantar plegats, no arriba fins al final. Abans, l’espectacle es va engreixant amb les actuacions separades dels dos intèrprets, que recuperen, cadascun amb els seus músics, algunes de les cançons que han treballat darrerament. Així, Miguel Poveda tira d’alguns dels poemes d’autors catalans que va cantar fa un parell d’anys al disc Desglaç, mentre que la Bonet incideix en aquella part del seu repertori més lligada a l’arrel mediterrània. De manera que, en realitat, més que un concert en són tres.

El cantaor va ser el primer en aparèixer, d’americana i corbata. Va començar amb els versos de Mossen Cinto va dedicar als seus ‘amadíssims enemics’. Dels cinc poemes més que va cantar, va destacar la inspiradísima i crua versió de “Boca seca”, mentre que a “Final”, la sátira que Joan Brossa va escriure per acomiadar el dictador, va aparèixer un dels companys habituals de Poveda, Marcelo Mercadante, amb el seu bandoneó. El cantaor va tancar la seva primera aparició amb la que va definir com ‘la seva música de partida’, el flamenc, i amb el guitarrista Chicuelo se’n van anar per .

En la segona part, Bonet i la seva formació, encapçalada un cop més per l’arxillaüt de Javier Mas, va oferir set peces variades. Continguda i formal com sempre, la cantant es va deixar anar amb “Mons apart” (la seva versió de la que, segons ella, és la cançó més oriental de Bruce Springsteen), va recuperar cançons turques i armènies i va tancar el set amb un dels seus himnes panmediterranis, “Des de Mallorca a l’Alguer”.

Ja havia passat més d’una hora, però el més esperat encara havia d’arribar. Bonet i Poveda van seure al centre, amb els seus músics de confiança (Javier Mas i Chicuelo) a costat i costat. Aquí va arribar el més interessant: dos artistes explorant arrels comunes. Es va poder veure a la Bonet cantant una calidíssima colombiana i versionant la música que Poveda va posar als versos posseïts de Gabriel Ferrater. Per la seva banda, el de Badalona també va versionar a la seva companya d’escenari (“Inici de campana”) i va endinsar-se en els fandangos mallorquins. El final va ser molt efectiu: els dos cantants, sols i a capella, van entrelligar les seves veus alternant cants de treball en cátala i en castellà.

Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda

Teatre Grec (Barcelona). 24 de juliol de 2007

Publicat al diari El Punt

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: