Mayte Martín. Flamenca i cantautora

.

.

.

Mayte Martín va al seu aire. Tímida, sense cap pressa i guiant-se únicament pel seu gust i intuïció, s’ha consolidat com una de les principals figures del flamenc català contemporani. I, segurament, és ara mateix la més imaginativa, personal i heterodoxa de totes.

Un dels seus darrers projectes l’ha dut a musicar i cantar els poemes del poeta i periodista malagueny Manuel Alcántara, un autor allunyat dels cànons literaris. De fet, ni la pròpia Mayte Martín el coneixia quan des de Màlaga la van temptejar perquè recreés els seus textos. I el que en principi era només un encàrrec de festival ha acabat sent alCANTARa Manuel, un disc amb regust de cançó clàssica i un espectacle que divendres va recalar a l’Hospitalet, en el segon concert del nou i ambiciós cicle Catalunya Arte Flamenco.

Després de les ja habituals dosis de presentacions protocol·làries (Pasqual Maragall seia al costat del president de la FECAC, Francisco García Prieto), va sortir la cantaora per atacar directament “Por la mar chica del puerto”, una peça melangiosa i marinera que té tots els números per assentar-se i convertir-se en la més emblemàtica del seu repertori i que, a més, retrata magníficament el seu immens talent compositiu, fins ara poc explotat. Les dotze cançons escrites per Mayte, que ella canta a l’escenari en el mateix ordre que al disc, tenen el deix flamenc que proporciona la seva veu, però beuen igualment del bolero, del tango i de la cançó d’autor europea. L’invent de la nostra cantaora / cantautora s’arrodoneix amb l’acompanyament d’un quartet subtil, liderat per la guitarra de José Luis Montón i el violí d’Olvido Lanza.

alCANTARaManuel suposa un nou salt de qualitat en una selecta carrera que va deixant poques obres però decisives, ja sigui abordant boleros amb Tete Montoliu, acostant-se a la música clàssica de Falla i Granados o recordant La Niña de los Peines per peteneras.

Els dos primers protagonistes d’aquest nou cicle Catalunya Arte Flamenco han sigut els dos grans revulsius del cante català dels noranta: Miguel Poveda i Mayte Martín. Però mentre Poveda, que ja ocupa un lloc privilegiat en els top manta dels mercats de l’Hospitalet amb el seu disc de coplas, va atansant-se acceleradament a l’star-system i la faràndula espanyola, la noia del Poble Sec prefereix camins més ombrívols, discrets i intimistes. Com els que li ofereixen els sensuals i vius versos d’Alcántara, plens de mar, naufragis, exilis, llimones i gessamins.

Lloc i dia: Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat (festival Catalunya Arte Flamenco). 29 de gener de 2010

Publicat al diari El Punt