Històries del sud

La tropa de la paella

Posted in música by jordimartifabra on 4 gener 2012

.

.

.

.

.

.

Petxines, ossos, culleres, paelles… i moltes panderetes. Un podria pensar que amb tot això només es pot posar una paradeta als encants. O com a molt, fer un exercici d’antropologia o de reconstrucció folklòrica. Però amb aquestes andròmines, el grup Coetus fa una música d’impacte.

Aquesta ‘orquestra de percussions ibèriques’, tal com ells es defineixen, acaba de publicar el primer disc, homònim, en què sembla que han trobat la fórmula per cosir l’encant primitiu i atàvic de les percussions amb la sensibilitat contemporània. Dijous van presentar l’àlbum al CAT davant d’un públic entusiasmat.

La imaginació del jove badaloní Aleix Tobias és la responsable de l’invent, que aplega catorze percussionistes i que transporta fins avui l’ambient d’uns temps en què, sense tele ni internet, la música no era un objecte de consum, sinó que marcava el pas de la vida quotidiana. En la presentació al CAT s’hi van afegir dues veus que també són presents en el disc: Eliseo Parra i Sílvia Pérez Cruz. Parra, còmplice i inspirador del projecte Coetus, és un músic castellà de llarg recorregut. Després de participar en l’escena laietana dels setanta i de tocar amb els valencians Al Tall, s’ha anat abocant a l’estudi de les músiques tradicionals de la península Ibèrica, fins a convertir-se en un dels màxims divulgadors. Per la seva banda, la vocalista de Palafrugell Sílvia Pérez té una trajectòria molt més curta, però especialment intensa i variada, perquè tan aviat s’acosta al repertori de Bill Evans com a la rumba i el flamenc.

El grup va fer vibrar amb seguidilles de l’Alcoià, charros de Salamanca, tonades de simbomba mallorquines, sevillanes de Lebrija, cants galaicoportuguesos… Un repertori que, sense sortir de la península, sembla que no té fi. El concert va moure’s principalment en un ambient festiu i sacsejat, però hi va haver moments més intimistes: Pérez Cruz va cantar el romanç “La solterita” embolcallada pel so greu dels càntirs, mentre que Parra es va atrevir a entonar l’antic i apocalíptic “Cant de la Sibil·la” mentre el grup es deixava anar al seu voltant a base de xiscles i estridències.

Resumint, Coetus treu la pols als sons familiars i els fa brillar. Però resulta que les nostres oïdes estan tan acostumades als patrons uniformes del pop global, que els ritmes trencats de la música tradicional ibèrica ens semblen la cosa més exòtica del món. Com si en lloc de ser la música dels nostres avis, vingués d’una tribu remota.

Lloc i dia: Centre Artesà Tradicionàrius (Barcelona). 14 de maig de 2009. Publicat al diari El Punt
Advertisements
Tagged with: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: