De derbi a clàssic

.

.

.

.

.

.

El clàssic, el clàssic, el clàssic, el clàssic. En general els periodistes som una espècie gregària i mandrosa. D’un temps ençà, tothom parla de clàssic, quan fins no fa gaire tothom parlava de derbi.

Al Barça-Madrid sempre se l’havia anomenat derbi. Era el derbi de la lliga espanyola, i el Barça-Espanyol era el derbi de la ciutat. Fins que un bon dia, imagino que per una influència del sud (la influència dels historiats clàssics argentins, amb el superclàssic Boca-River al capdavant), algú va emprar el nou mot, que va fer fortuna.

L’altre dia a la sala de premsa, Pep Guardiola, un apassionat del futbol amb personalitat, va referir-se al derbi, imagino que inconscientment. I jo vaig sentir aquella alegria que et ve quan alguna cosa t’acosta a la infància.

Al Diccionari del Barça (Enciclopèdia Catalana, 1999), llegim l’entrada “derbi”: “Pel que fa al Barça de futbol, la paraula ‘derbi’ -importada de l’anglès ‘derby’, que defineix els partits de màxima rivalitat- es fa servir quan es tracta de l’enfrontament amb l’Espanyol o el Real Madrid. El primer Barça-Espanyol (0-0) es va jugar el 23/12/00 i el primer Madrid-Barça (1-3), el 13/05/02. En bàsquet, es refereix als partits contra els blancs i el Joventut, i en handbol, als xocs amb el Granollers. En altres esports la definició està molt més subjecta a canvis o modes”.

El terme ‘clàssic’ no hi apareix. Encara no era moda.