Històries del sud

El palau de la música africana

Posted in música by jordimartifabra on 23 Novembre 2011

La carrera del senegalès Youssou N’Dour es mou entre dos pols: l’star system del pop internacional i la inspiració de les arrels africanes. Amb Egypt (Nonesuch) s’ha decantat pel segon fent realitat un somni d’infantesa. Quan era petit, N’Dour escoltava les cançons de la diva egípcia Um Kalzum a la ràdio del pare. Des d’aleshores somiava cantar al costat d’una orquestra egípcia.

El somni s’ha fet realitat amb l’orquestra cairota de Fathy Salama, un director amb pinta de Rasputín que va compartir dissabte l’escenari del Palau de la Música amb els músics i coristes senegalesos. Una visita de Youssou N’Dour a Barcelona comporta una gran càrrega emotiva per als seus paisans establerts a la ciutat. Quan el concert va arrencar amb “Mahdiyu Laye”, un home ja plorava desconsolat a la primera fila. Però les cançons d’Egypt són alegres i, tal com el seu autor recorda sovint, proclamen que un altre islam és possible. Les lletres, en llengua wolof, expliquen històries de sants senegalesos i de les comunitats sufís d’aquest país. N’Dour les va idear fa anys per cantar-les amb els amics durant el Ramadà. Finalment el van convèncer perquè les enregistrés en un disc, però els atemptats contra les Torres Bessones el van atemorir: va pensar que en un moment com aquell s’interpretarien malament cançons que proclamen les bondats de l’islam tal com s’entén al Senegal.

Per això no les ha publicat fins ara, vestint-les amb els arranjaments d’una orquestra clàssica egípcia i reforçant-ne així el caràcter panafricanista. «L’islam no és trist; si voleu podeu ballar», va dir el cantant dissabte. Però Youssou N’Dour no va enganxar el públic amb discursos sinó amb música. La seva veu de registre amplíssim va dirigir un concert amb ritme i varietat, en què cada músic va tenir el seu moment. Un dels percussionistes egipcis va abandonar el seu instrument per ballar en primer pla i versionar la citada Um Kalzum, ‘el rossinyol del Nil’, un altre es va lluir amb l’ud (el llaüt àrab) i un tercer ho va rematar amb la qawala (la flauta egípcia). Des de la banda senegalesa, el timbaler va fer ballar tothom i van brillar les notes de la kora (l’arpa africana, feta amb una carabassa). Cap al final de l’actuació van augmentar els crits que demanaven a N’Dour que recordés algun dels seus èxits de so mbalax, l’estil que el va catapultar des del seu club de Dakar al reconeixement internacional.

El cantant va prendre’n nota i, en els bisos, va repescar himnes passats, seguits amb devoció per la part senegalesa de l’audiència. Després de gairebé dues hores de recital, no eren poques les persones que deixaven les cadires per ballar; unes quantes van saltar a l’escenari per abraçar Youssou N’Dour, emocionat i presa de l’èxtasi.

Youssou N’Dour. 30 d’octubre de 2004. Palau de la Música (Barcelona).Publicat al diari El Punt

Advertisements
Tagged with: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: