Històries del sud

Estrella freda

Posted in música, Tango by jordimartifabra on 7 Novembre 2011

Si fem cas de Raimon i mirem les mans de Dino Saluzzi, veurem que són mans de treballador. Amb aquestes mans toca l’instrument emblemàtic del tango, el bandoneó, tot i que aquest músic argentí de 73 anys va néixer i va passar la infantesa a la província de Salta, on els paisatges sonors són molt diferents dels de la capital. I això es nota en la seva relaxada manera de compondre i d’abordar la música, ja que llueix una sensibilitat que està als antípodes del geni crispat i urbanita d’Astor Piazzolla, gegant amb qui se l’ha comparat perquè tots dos són renovadors del tango amb un peu en el jazz.

En una de les primeres nits musicals del Grec, el tranquil Saluzzi va venir a presentar el seu darrer disc, Juan Condori, gravat amb la col·laboració de la seva família i, com ja és habitual en la seva trajectòria, editat sota l’aixopluc del prestigiós segell jazzístic alemany ECM. Al festival barceloní va presentar-se també acompanyat de la parentela propera. I així com el seu germà Félix ‘Cuchara’ Saluzzi va sonar com un solista notable amb els saxos i el clarinet, el seu jove fill José María va mostrar-se més aviat discret amb la guitarra, tirant a tòpic en els abundants solos que li van deixar fer.

Dino Saluzzi no semblava especialment motivat. Mirant al cel, va anar administrant les notes amb comptagotes, com si no volgués destacar gaire per damunt dels seus familiars. Amb l’aire de qui sap que ja no ha de demostrar res, hi havia moments que semblava més preocupat per ordenar les partitures que per tocar. Ara bé, en els pocs instants en què va agafar les regnes del grup, va demostrar que és un mestre que coneix com pocs el seu instrument.

Els millors moments van ser aquells en què van ressonar els ritmes rurals del nord de l’Argentina, com la zamba o el carnavalito. En altres moments va evocar l’època daurada de les orquestres de Buenos Aires, i també va tenir altres passatges més propers a l’estètica latinjazz de Gato Barbieri, un de tants músics històrics amb qui ha tocat Saluzzi. Però malauradament, els temes s’acabaven quan tot just semblava que la cosa començava a animar-se. I així va anar passant el temps, a ritme de migdiada i amb un to excessivament pausat i apagat. Una nit d’estiu més freda del que s’esperava.

Dino Saluzzi

Plaça del Rei. Festival Grec. 3 de juliol de 2008

Publicat al diari El Punt

Anuncis
Tagged with: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: