Històries del sud

El gran Minino

Posted in música, Tango by jordimartifabra on 31 Octubre 2011

.

A Gabriel Garay, la seva mare el va començar a anomenar Minino quan era un nen i vivia a la ciutat argentina de Còrdova, al peu de les muntanyes. Mentre es feia gran, Minino es va aficionar a seguir el ritme infecciós de bombos i timbals. I ara que ja és un home corpulent i grenyut, conserva aquest sobrenom enganyós i és un dels percussionistes destacats de l’escena del jazz parisenc, on ha anat tocant durant anys amb músics de mil tendències i de tots els colors.

A la sala petita de L’Auditori es va presentar el nostre artista (per segon cop a Barcelona després d’actuar al Jamboree fa uns quants mesos) encapçalant el seu projecte més personal: Los Tambores del Sur. En aquesta vistosa família de vuit músics hi conflueixen el batec africà, la sofisticació jazzística i la calidesa de les músiques populars llatinoamericanes. Plantat amb la seva bateria i les seves bromes al mig de l’escenari, Minino va encomanar alegria i ritme a l’abundant públic. Va gaudir (i va fer gaudir) dirigint al seu voltant saxos, trompetes, caixons afroperuans i bombos del nord de l’Argentina. I per si això fos poca cosa, la contundència escènica de tot plegat s’arrodoneix amb la presència en el grup de Pájaro Canzani, un guitarrista uruguaià amb aspecte i maneres de vell rocker. El seriós Canzani, que sembla el complement ideal per al caràcter extravertit del percussionista, canta i toca amb un peu en el blues i l’altre en el candombe.

La visita a Barcelona va servir a més a Minino per trobar-se a l’escenari amb alguns col·legues establerts a la ciutat, com ara l’actriu Cecilia Rossetto (cantant i gesticulant amb la milonga “El violín de Becho”, d’Alfredo Zitarrosa), i també amb col·laboradors caçats al vol, com ara el violinista Oriol Saña, del grup Virus String Quartet, que va afegir-se a la festa per improvisar al ritme de la chacarera, una de les músiques més característiques del camp argentí.

Durant dues hores, el percussionista va anar combinant amb gràcia cordovesa els seus comentaris sobre la vida amb el repertori dels dos discos que ha enregistrat fins ara, Minino Garay y los tambores del sur i el més recent Kilombo. El seu repertori és d’un espectre amplíssim: deconstrueix tangos clàssics del lletrista Discépolo com ara “Uno” i “Cambalache”, s’endinsa en atmosferes de jazz-rock, llança proclames revolucionàries a ritme de discoteca, es queda sol amb els percussionistes per invocar l’esperit del carnaval i les murgues i se’n fot de tot: dels francesos, dels argentins, dels ianquis, del públic i d’ell mateix.

Minino assegura que la sang negra li corre per les venes, i ningú que no l’hagi escoltat pot atrevir-se a contradir-lo.

Minino Garay y los tambores del sur. L’Auditori (Barcelona). 12 d’abril de 2007

Publicat al diari El Punt

Anuncis
Tagged with: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: