Històries del sud

Les barcelones del Gato

Posted in música, Uncategorized by jordimartifabra on 24 Octubre 2011

.

“Somorrostro, Bon pastor, Hostafrancs, la Guineueta…”. Resulta ben simptomàtic que l’enumeració de trenta-quatre barris de Barcelona i la seva àrea metropolitana amb què el Gato Pérez inaugurava la seva relació discogràfica amb la rumba catalana comencés ni més ni menys que pel Somorrostro, les barraques a la vora de la mar que van quedar esborrades per la història oficial i que afortunadament es comencen a recordar gràcies a la persistència dels veïns que hi van viure.

La cançó en qüestió és “Rumba de Barcelona”, una de les millors de Carabruta, el disc amb què Xavier Patrico Pérez, Gato Pérez, dóna una nova dimensió a la rumba catalana; un salt qualitatiu, sobretot pel que fa a les lletres, que s’omplen de vida i de treballades i poètiques descripcions de la ciutat. A partir d’aquí, Barcelona no és només el decorat de les històries del rumber catalanoargentí; és un dels personatges principals. A la mateixa cançó, el Gato certifica amb precisió notarial l’origen de la seva música: “La rumba neix al carrer, filla de Cuba i d’un gitanet”. Però amb ell, la rumba creix: després de formar part de l’Ona Laietana amb diversos grups i projectes, el Gato ‘descobreix’ els gitanos catalans i la rumba catalana, gènere al qual hi aporta un cant més arrossegat i ravaler i, sobretot, lletres urbanes que retraten aquells racons que no surten a les postals. Racons com el centre gallego o “la Curva del Morrot, cap cap a mig camí del Port, on Montjuïc i el Prat es fonen en terreny guanyat al mar”.

Els barris i les vivències del carrer s’amalgamen en la majoria de composicions del Gato amb una gran varietat de registres, incloent l’evocació sentimental i autobiogràfica que és la “Rumba dels seixanta”, on un xaval argentí arribat a Barcelona, ‘copa a copa’, hi descobreix ‘un itinerari ric de xerrades i de bars, des del Tibidabo al mar i del Besós al Llobregat’. A la “Rumba dels seixanta”, el despertar adol·lescent del Gato es barreja amb una ciutat que, segons ell, comença a despertar i és dipositària d’una ‘fecunda humanitat’. És aquí on apareix la famosa tornada (“Hi ha gitanos i jueus, valencians i portuguesos…”), escrita molt abans que es parlés d’interculturalitat i conceptes per l’estil. Però en moltes altres cançons, el Gato veu en la ciutat un paisatge trist i derrotat: “Carrerons de Ribera, mirall d’ànimes vençudes, quan s’explora el fons del cor només trobes amargura”. En l’altre extrem, menys crítica i molt més amable va ser la lletra de “Barcelona és teva”, que el Gato Pérez va cantar el 1988 en una campanya de promoció de la ciutat. Malauradament, quan en l’estiu olímpic es va fer bandera de la rumba catalana per animar la festa, Gato Pérez ja havia mort. També malauradament, la frescor musical dels primers discos que va gravar, Carabruta, El ventilador i Atalaya, es va perdre en bona part en la seva producció posterior, segurament perquè no va disposar dels recursos que desitjava.

En qualsevol cas, sempre va mantenir la capacitat per captar en lletres cantades la vida de la Barcelona popular. Citant-lo un cop més, perquè ningú no ho pot definir millor, va saber captar el tresor antic que és el sabor de barri. Dels records deixats per les persones i els personatges que apareixen al documental de Ventura Pons El gran gato (2003), en surt el dibuix d’un home tarambana, noctàmbul i informal, però amant de la ciutat. Vital i melancòlic, capaç de desaparèixer uns quants dies pels seus carrers; ben bé com els gats.

El Gato Pérez i Barcelona, avui

La relació del Gato amb Barcelona ha quedat fixada en la placa que presideix la placeta que li dóna nom, a tocar de la plaça del Raspall de Gràcia, però sobretot es manté viva en el record dels músics i els afeccionats a la rumba catalana, que el valoren com una pedra angular del gènere. És el cas d’Estrellas de Gràcia, el grup de gitanos graciencs que van formar aquesta banda als anys vuitanta esperonats pel Gato, i que ara, a més de reunir-se altre cop, tenen continuïtat en el grup que han format els seus fills: Arrels de Gràcia. Les dues generacions van tocar plegades l’estiu passat a la plaça del Sol, en la festa major de Gràcia. L’any anterior, al mateix espai i en la mateixa festa, un altre grup, Sabor de Gràcia, hi havia presentat un concert d’homenatge amb vint versions per conmemorar el vintè aniversari de la mort del músic. Pel que fa a Internet, la referència segueix sent la web inacabada www.vespito.net/gato.

El record és també especialment present en el si de l’associació Foment de la Rumba Catalana (Forcat). Aquesta associació organitza la Diada de la Rumba, que el proper 18 de desembre programarà música i accions diverses a l’Espai Jove Fontana, el CAT de Gràcia i la sala Apolo. Entre les activitats destacades, a l’Espai Jove Fontana es podrà visitar una exposició gràfica sobre el Gato: deu plafons on s’explica la vida i l’obra de l’artista a base de fotos, portades i il·lustracions. Aquesta exposició, per cert, va viatjar el desembre de l’any passat a Buenos Aires, on alguns rumberos catalans van organitzar un petit cicle per donar a conèixer la figura del Gato a la ciutat on va néixer.

Publicat a la revista Carrer.

Anuncis
Tagged with: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: