Històries del sud

Van Morrison 2006

Posted in Històries del nord, música, Uncategorized by jordimartifabra on 12 Agost 2011

.

.

.

.

.

.

.

.

Gairebé tant com la Rambla en aquests dies de la Mercè, el Liceu es va omplir d’entusiasme per rebre l’imprevisible Van Morrison, en el primer dels seus dos concerts a Barcelona. I el cantant irlandès, amb la seva seriositat gèlida i entranyable, va oferir a canvi un concert carregat de ritme i intensitat, decantant-se pel seu vessant més pròxim al soul i el rhythm & blues.

Per deixar clar d’entrada per on anirien els trets, va arrencar versionant Frank Sinatra amb el swing trepidant de “This love of mine”, i després va continuar alternant durant una hora i mitja clavada cançons de l’últim disc, Magic Time, amb algunes de les cançons infal·libles del seu repertori, com ara “Have I told you lately”, “Bright side of the road” i “Days like this”. Com de costum, la figura hieràtica de Van Morrison, que s’amagava darrere de les ulleres fosques i sota un barret d’ala ampla, semblava que tingués pressa per enllestir el bolo.

La seva banda, molt més que competent, és soferta com poques. Immediatament després d’acabar cada cançó, el cantant deixava anar un crit incomprensible, que els set músics que l’acompanyaven havien d’interpretar com el títol del següent tema i, en dos o tres segons, posar-se a tocar. El grup deu estar fart d’un repertori obert i canviant cada dia, però aquesta és una de les gràcies dels concerts del lleó de Belfast, que ha aconseguit així que les seves freqüents visites a Barcelona tinguin nous al·licients.

Al Liceu, Van Morrison va reivindicar el soul, una de les seves fonts preferides des de sempre. Va cantar, per exemple, “Real real gone”, el tema en què Morrison, acompanyat per una potent secció de vent, evoca la ràdio i les cançons de Wilson Picket, Solomon Burke, James Brown i Sam Cooke. D’aquest últim va versionar, precisament, “Bring it on home to me”, i només a “The lion this time”, una de les noves cançons, van sonar unes flautes d’aire campestre que van recordar el Van Morrison més cèltic i folkie. Com era d’esperar, donades les exigències que l’autor d’Astral weeks acostuma a tenir amb els seus acompanyants, la banda va lluir-se amb un so clar i precís, d’una manera especial a l’hora dels solos, o quan abaixaven el volum per ressaltar encara més els brams sensacionals de l’irlandès, que també va agafar freqüentment el saxo alt, l’harmònica i la guitarra de dotze cordes. Menys sec que altres vegades, Van Morrison fins i tot va deixar anar algun thank you. I, després de fer un intent de retirada amb “Brown eyed girl”, va tornar uns moments a l’escenari per cantar “Gloria” amb els seus radiants incondicionals.

Van Morrison. Liceu (Barcelona). 23 de setembre de 2006

Publicat al diari El Punt

Anuncis
Tagged with:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: