Morente 2009
.
.
.
.
La revolució tranquil·la
L’ambient de celebració pels trenta anys del Taller de Músics i l’enorme expectació que sempre desperten entre l’afició flamenca dos artistes com ara Enrique Morente i Tomatito –més encara si es presenten junts– es van fer notar en la inauguració del festival Flamenco Ciutat Vella.
Les dues estrelles del llevant andalús s’han anat trobant pels camins del flamenc. Tomatito, per exemple, va aportar la seva guitarra al monumental disc de Morente Omega (1996), el pertorbador treball que va provocar una riuada de debats, discussions i insults. Dalt d’un escenari, compartint recital, el cantaor de Granada i el guitarrista d’Almeria van trobar-se al Carnegie Hall de Nova York el 2005, de manera que l’actuació al CCCB, en un espai ambientat per unes quantes oliveres, tenia un cert aire d’estrena.
Amb la seva veu ronca i esquerdada, Morente atresora un cant que l’ha convertit en la icona dels moderns i el dimoni dels puristes. El repertori al CCCB, però, va ser més aviat clàssic. El cantaor va explicar que ho havien decidit així per donar solemnitat a l’aniversari del Taller, i que «les bateries, els imperdibles i els experiments» els deixava per a una altra ocasió. Va arrencar lluminós amb els versos mariners de Rafael Alberti per alegries, tot i que el seu estimat Lorca va ser el poeta més present en el bolo, i també va cantar buleries del seu repertori més antic. Al costat de Morente, Tomatito es va mostrar sobri en el paper d’acompanyant, sense grans escarafalls.
Entre el públic, a més de molts músics de tots els estils, seien a primera fila José Montilla, Jordi Hereu i Pasqual Maragall. Potser una mica aclaparat per tot plegat, el cantaor va estar força mesurat. Va tenir bones paraules per al fundador del Taller de Músics, Lluís Cabrera, i va dedicar a Maragall el tram de més fondària del bolo, una soleà especialment aplaudida. Després d’una hora llarga, el públic va aplaudir uns minuts més per arrencar als dos músics unes buleries fora de programa. Així d’estimat és Morente, un revolucionari que amb tossuderia ha arribat al reconeixement, al prestigi i a una certa tranquil·litat. Una mica, com li ha passat al Taller de Músics.
Històries del sud 
leave a comment