Històries del sud

El diente de oro iba alumbrando toda la avenida

Posted in música, Uncategorized by jordimartifabra on 21 Agost 2010

.

.

.

.

.

Viatjar amb el cos vol temps i diners, però viatjar amb l’oïda és més fàcil. S’acaben les vacances escoltant a Brassens i a Rubén Blades. Seguint els consells de Pi de la Serra i Gato Pérez, respectivament. És agost i els dies ja s’escurcen. Mentre es fa fosc, les tardes de la França il·lustrada donen pas a les nits de Nova York. Rubén Blades, l’enèssim exemple que la música reverdeix a la frontera.

El cantautor i ex ministre panameny ha escampat mostres del seu geni literari per un munt de cançons. Ara, com Pedro Navaja, res. En set minuts i mig presenta el guió d’una obra mestra del cine, l’arquitectura d’una gran catedral, els colors del millor quadre, el sabor de la gran ciutat i l’olor de l’asfalt. Es veu que a la discogràfica li van dir que la peça era massa llarga. Però és que no hi sobra ni hi manca res. I a més té el vers “el diente de oro iba alumbrando toda la avenida”, alexandrí fascinant i precís, ple de sentits, que a més és més curt que el famós microconte de Monterroso (“Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí”). García Lorca, abans d’enlluernar-se amb els gratacels, havia escrit una cosa semblant. “Por el olivar venían, bronce y sueño, los gitanos”.

Anuncis
Tagged with: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: