Aguante Uruguay

.

.

.

.

.

.

Avui s’enfronten a la semifinal del mundial dos països petits que estimen el futbol, l’Uruguai i Holanda. Podríem passar l’estona que ens separa del partit recordant les indescriptibles aventures musicals de Johan Cruyff. Però no, serà millor que ens refugiem en una altra cançó futbolera i en la veu de l’immens Alfredo Zitarrosa.

El cant greu i terriblement franc de Zitarrosa sembla una síntesi inspirada de Jacques Brel, Atahualpa Yupanqui i Raimon. Periodista de la ràdio i de Marcha, cantautor compromès com pocs, ens va deixar joies inoblidables com el “Candombe del olvido”. Aquí, però, l’escoltem en un registre més lleuger evocant el gran garrell, Garrincha, en una composició de Manuel Picón:

Veiem a Garrincha, l’alegria del poble, i no entenem perquè el Brasil, tenint tantíssims jugadors exquisits, s’entesta en jugar tan malament. Però tornem a l’Uruguai amb la cançó “Cielo de un solo color” del grup No te va a gustar: