Històries del sud

El pal de paller

Posted in flamenc, Uncategorized by jordimartifabra on 4 Juliol 2010

.

.

.

.

.

Quants Franciscos Sánchez hi deu haver al món? Infinits. N’hi ha un, però, que quan surt a l’escenari adopta un nom únic i universalment reconegut: Paco de Lucía. El guitarrista d’Algesires fa temps que no presenta gaires novetats (el seu darrer disc, Cositas buenas, és del 2004) però també fa molt de temps que en el flamenc ningú no té la seva autoritat ni el seu carisma.

Diumenge al Liceu va oferir un concert molt similar al que havia fet fa quatre anys, també al teatre operístic. Les mateixes palmeres en l’escenografia, repertori molt semblant i els mateixos revenedors a la vorera de la Rambla mirant de fer negoci.

Els concerts de Paco de Lucía han esdevingut una mena de ritual: ell plantat al mig, com un pal de paller amb la seva guitarra totèmica, i al seu voltant, com a acompanyants, una sèrie d’artistes consagrats que triomfen com a solistes. En primer lloc cal citar Antonio Fernández Montoya, El Farruco, bailaor que va encendre els ànims del públic per damunt de tothom, marcant amb els seus tacons el punt àlgid de l’actuació. Pel que fa al cante, van seure a l’esquerra del guitarrista un artista ben conegut de l’afició, el sabadellenc Duquende, i un jove anomenat David de Jacoba que, superada la timidesa inicial, va deixar escoltar un doll de veu portentós.

L’harmonicista Antonio Serrano, integrat en el grup de Paco des de ja fa uns quants anys, ha sabut introduir els ecos humils i metàl·lics del seu petit instrument en els sofisticats ritmes i escales del flamenc. La secció rítmica també va ser la mateixa que en els darrers anys: el baixista Alain Pérez i el percussionista Piraña. I pel que fa a la segona guitarra, l’anunciada presència de Niño Josele va veure’s finalment substituïda per un nebot de Paco, Antonio Sánchez, que promet donar continuïtat a la il·lustre nissaga.

Entre ells, Paco de Lucía, patriarcal i tranquil, va anar amanint el repertori habitual (Volar, Luzia, Zyryab, Entre dos aguas) amb puntuals explosions de geni. Com Piazzolla al tango o Miles Davis al jazz, el fill de la Portuguesa ha redefinit des de l’heterodòxia l’estètica del flamenc. Amb les seves idees innovadores i amb la companyia de Camarón va vèncer els puristes i ara, com a recompensa, o com a condemna, va volant constantment de país en país, recollint premis i tocant en gires mastodòntiques.

Paco de Lucía farà un segon concert al Liceu el proper diumenge 27 de juny. I entremig fa dos concerts a França, un d’ells inaugurant un festival dedicat a un altre cèlebre guitarrista del qual es commemora ara el centenari: Django Reinhardt.

Lloc i dia: Gran Teatre del Liceu (Barcelona). XXI Festival de Guitarra. 20 de juny de 2010
Publicat al diari El Punt
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: