Històries del sud

Aigües profundes

Posted in Uncategorized by jordimartifabra on 24 Mai 2010

.

.

.

.

.

.

.

El Brasil és un país molt gran. Però sembla que càpiga tot en la veu de Maria Bethânia. Vista de prop, costa d’entendre que d’un cos tan esquàlid en pugui sortir un cant tan greu i profund.

El fet és que quan ella canta la música popular brasilera assoleix un nivell artístic altíssim. A això s’hi ha d’afegir que des que la cantant de Santo Amaro va començar a trepitjar escenaris com a professional, a mitjan anys seixanta, s’ha anat reinventant, incorporant constantment repertori nou i buscant noves maneres de presentar-se. Així, en els darrers temps ha dissenyat una mena d’espectacles densos, on s’amunteguen cançons i poemes amb una mil·limetrada i esgotadora posada en escena.

Una setmana després de fer 61 anys, dos anys després d’actuar en la primera edició del festival Únicas, la Bethania va tornar a un Palau de la Música ple a vessar per estrenar a Europa el seu nou espectacle, de temàtica aquàtica: Dentro do mar tem rio. Va ser rebuda amb devoció, i de bon principi va posar-se mans a la feina, cantant l’abundant material que integra els dos discos que va publicar l’any passat. Tots dos se centren en el mon de l’aigua i la navegació com argument central. L’un es diu Pirata i aplega quinze temes de diversa procedència, però tots ambientats en els rius del Brasil, que no són pocs.

L’altre àlbum es titula Mar de Sophia, i en aquest cas reuneix quinze tonades referents als mars i els oceans, a partir de textos de la poetessa portuguesa Sophia de Mello Breyner. Al costat de la Bethânia remen en aquest espectacle set músics, encapçalats per Jaime Alem, un guitarrista encorbatat ple de bon gust, imaginació i elegància, que a més és el responsable dels arranjaments en els darrers treballs de la cantant.

Des de les camises blanques del septet fins a les línies vermelles pintades en els peus descalços de la diva bahiana, tot sembla calculat en aquest muntatge perquè la veu tropical de Bethânia navegui a velocitat de creuer travessant tonades tradicionals, puntuals incursions en el fado lisboeta, composicions del seu germà Caetano Veloso, un rap a partir d’un text d’Arnaldo Antunes i versions d’antics companys com Chico Buarque.

Dentro do mar tem rio ho té tot: una veu carismàtica com no n’hi ha dues, cançons excel·lents, bons arranjaments i bons músics. La petita llàstima és que tot plegat acaba sent presa d’un cert encotillament, i se suposa que la música popular pot ser qualsevol cosa menys encotillada. Va tot tan rodat que el públic no té ni temps d’aplaudir: un músic encara no ha acabat de tocar una cançó mentre l’altre ja està amb el tema següent. Només en els bisos, quan Bethânia va cantar i ballar fora de guió, va aparèixer l’espontaneïtat.

Concert: Maria Bethânia

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana (Barcelona). III Festival Únicas. 27 de juny de 2007

Publicat al diari El Punt

Anuncis
Tagged with: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: