Històries del sud

Terrabastall

Posted in Uncategorized by jordimartifabra on 22 gener 2010

Les parets de L’Auditori encara tremolen. La Fanfare Ciocarlia va fer-hi parada i fonda per presentar El temps dels gitanos, un espectacle rotund en què col·laboren un seguit de col·legues, autopresentats com la troupe dels reis i les reines de la música gitana (amb el permís dels meravellosos Gipsy Kings, és clar).

Avui dia, aquesta dotzena de virtuosos madurs de la Fanfare ja formen part de l’star-system de les anomenades músiques del món, i poden permetre’s muntatges tan rotunds com aquest, amb gires internacionals. Però no han perdut l’espontaneïtat dels temps més anònims, en què animaven les festes al seu poblet de Romania amb més esperit que recursos, i compaginaven la música i la gresca amb feines diürnes menys bohèmies.

L’espectacle El temps dels gitanos arrenca de manera tèbia amb el trio de rumba Kaloomé, de Perpinyà, i després d’uns minuts es van incorporant a l’escenari els músics de la fanfàrria. I aleshores es comprova que la cosa serà important. Van apareixent tubes, bombardines, trompetes, clarinets i saxos, superposant-se fins a construir un xivarri monumental que ja és la marca de la casa. Tots els integrants de la Ciocarlia són músics amb vocació de carrer, que fan ús i abús de l’stacatto (les trompetes disparen notes com una metralladora), dominen el repertori del folklore gitano i de l’est d’Europa, i alhora xuclen com una esponja tota mena de músiques i melodies, des de la rumba fins al jazz, passant per la banda sonora de l’última pel·lícula de moda. A L’Auditori, per exemple, van brillar amb homenatges coloristes i desacomplexats a la Nova Orleans de Louis Armstrong i al repertori de banda de Duke Ellington.

El directe de la Ciocarlia té, a més, uns efectes sorprenents entre l’audiència: en un moment, un dels músics va deixar anar una presentació macarrònica mig en italià mig en romanès, i tothom semblava entendre’l perfectament; en un altre, un acomodador va abandonar el capteniment i va ballar desenfrenadament. En definitiva, un caos controlat amb ritme i saviesa. Pel que fa als convidats, a banda dels nord-catalans Kaloome, la resta són tots d’òrbita balcànica: dos vocalistes joves (el búlgar Jony Iliev i la romanesa Florentina Sandu), i la veterana macedònia Esma Redzepova, una diva que canta i es mou com l’autèntica reina del carxofar. A la Fanfare Ciocarlia, els escenaris li queden petits. Per això, acabat el concert formal, van tirar cap al seu medi natural i van iniciar una cercavila pels passadissos de L’Auditori, barrejant-se amb el públic al vestíbul. Un dels músics encapçalava la comitiva amb un bitllet de cinc euros enganxat al front, xop de suor.

Lloc i dia: Sala Pau Casals de L’Auditori (Barcelona). 29 de novembre de 2007

[Publicat al diari El Punt]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: