Històries del sud

Els veïns dels baixos

Posted in flamenc, Jazz by jordimartifabra on 1 gener 2010

Per pocs llocs de Barcelona deuen caminar tants de músics com pel triangle que conformen la plaça del Dubte i els carrers Cendra, Príncep de Viana i Requesens, al límit entre el Raval i Sant Antoni. Aquest és el territori d’asfalt on va nèixer el Taller de Músics, i on ha anat creixent horitzontalment pels baixos de la zona fins a tenir deu locals.

Els anys 1977 i 1978, el número 21 del carrer Cendra havia sigut el magatzem d’Epicuro, una distribuïdora de llibres d’història i pensament llibertaris. L’havien muntat persones de Nou Barris, vinculades a les associacions de veïns, al moviment per l’enderrocament de la planta asfàltica i la creació de l’Ateneu Popular, i també a la polifacètica penya flamenca Enrique Morente, un centre on es podien organitzar concerts, cinefòrums o classes.

“Amb la distribuidora ens havia anat bé, perquè a la Transició aquells llibres es venien molt bé, però el 1979 vam tancar i vam pensar: ‘I ara què fem?’ ‑recorda Lluís Cabrera, fundador i actual president del Taller- Veníem de la lluita antifranquista, de la lluita veïnal, i no ho teníem gaire clar. Particularment, jo no tenia ni ofici ni benefici. Aleshores se’ns va acudir això de l’escola. Vam reconvertir el magatzem en una incipient escola, molt embrionaria i petita, amb una secretaria i tres taules, i aquí comença la nostra història”.

Molts dels músics que van començar a participar en el Taller els havia conegut Cabrera a la multitudinaria festa de les Trenta Hores de música popular (impulsada per enderrocar la planta asfáltica i crear el futur Ateneu Popular de Nou Barris), que s’havia fet a la Trinitat Nova el 3 i el 4 de juny de 1977. “Tot va ser una mica casual, van coincidir diverses circumstàncies que ho van fer possible”, diu Cabrera des de la perspectiva dels anys.

Sigui com sigui, el 1979 comença a funcionar el Taller de Músics, i ho fa en un entorn poc amable. Cabrera, amb la seva manera de parlar sense embuts, ho recorda així: “L’ambient era dur i tens. Les coses eren molt de veritat i molt heavy. Aquí convivíem els veïns de tota la vida, els músics que començaven a impulsar el Taller, i després tota la gent que venia aquí a fer feines marginals, fregant la il·legalitat o directament vinculades amb la mafia i el narcotràfic”. La font que hi havia al Dubte, que aleshores era un petit carrer enlloc de la plaça actual, era el centre neuràlgic de la droga i el lloc on més evident es feia el seu poder destructiu. “Estàvem al límit de la fallida social”, assegura Luis Cabrera, que segueix: “La cosa es va aguantar relativament fins que l’heroïna va començar a enganxar als nanos del barri. Els fills del veïnat d’entre dotze i quinze anys havien de robar per la droga, i han acabat morint gairebé tots. A partir dels noranta, els veïns van enfrontar-se a aquesta situació”. Va haver-hi enfrontaments forts, però després es va anar millorant; diferents factors van enfortir la cohesió veïnal i es van anar obrint noves perspectives per al barri: “Amb la llei Boyer d’arrendaments urbans, la gent va comprar els seus pisos a un preu tassat, van passar a ser propietaris amb tot el que això comporta, i nosaltres vam anar ampliant les instal·lacions i donant nous usos als baixos, es van il·luminar els carrers i es van adaptar als vianants, van tancar els dos mueblés que quedaven a la plaça del Dubte…”.

A partir de l’any olímpic es va incrementant el paper del Taller de Músics com a dinamitzador cultural del barri, tot i que ja abans hi havia hagut un punt d’inflexió important, quan el 1986 el tancament de la sala Zeleste i la seva escola va provocar una mudança de mestres i alumnes al Taller. El 1992 es crea el club JazzSí (antic bar del Pepitu) que ofereix cada nit música en viu, especialment jazz i flamenc, i poc després es crea el festival de flamenc de Ciutat Vella, que cada primavera se celebra al CCCB. Es van muntant noves produccions, un segell discogràfic… però sobretot se segueix funcionant com un lloc de trobada entre músics de tot arreu i de tots els estils.

L’imminent salt de qualitat acadèmica del Taller, que podrà impartir els estudis el Grau Superior de Música gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Barcelona, el Departament d’Ensenyament i el propi centre, tindrà també un efecte en la seva implantació territorial. Els requisits per als espais on pot impartir-se el Grau Superior farà que el Taller l’imparteixi a l’edifici del centre cultural Can Fabra, a Sant Andreu, en un espai remodelat de 1400 metres quadrats cedit per l’Ajuntament, tot i que de moment s’ha acordat una moratòria de quatre anys per completar les obres i el trasllat. “Ara, la base de l’escola seguirà aquí al Raval, on continuarem amb els cicles mitjà i elemental. A Can Fabra, ens instal·larem a les golfes, que es un nom que ja ens queda bé”, conclou Cabrera.

Atracament al Banco Central

Al número 3 de Requesens hi havia el bar El Tres. La manera com va passar a mans del Taller és curiosa. “Amb els propietaris d’El Tres vam fer un trueque, ells ens van passar el seu local, que ens va permetre unir quatre locals que ja teníem, i nosaltres els vam cedir la gestió del JazzSí. Amb la condició que s’hi programés música cada nit, és clar”, explica Cabrera, que recorda El Tres com ‘el típic bareto de barri’. Entre els clients habituals hi havia l’escriptor i noctàmbul Francisco Casavella, i també allà es va planejar l’atracament al Banco Central de la Plaça Catalunya del 23 de maig de 1981, segons asegura el president de la Fundació Taller de Músics: “Nosaltres estàvem asseguts a la barra i escoltàvem a tota la camada. I després, quan a la tele deien que havia estat per un mòbil polític rèiem molt”.

[Publicat a la revista Carrer]

Advertisements

Una resposta

Subscribe to comments with RSS.

  1. Ricard'et said, on 2 gener 2010 at 12:44 pm

    Benvingut a la blogosfera, en la qual jo participo com lector ocasional. Des del meu (poc preparat) punt de vista permetem unes impressions crítiques, en el bon sentit, per si poden ajudar a millorar-ne la forma.
    El títol, Històries del sud, ja dóna una idea de que anirà el tema, però crec que hi falta una frase que sigui la declaració d’intencions, que resumeixi l’esprit que si vol posar, que la faci diferent d’altres blocs que tractin el mateix tema, i que faci que aquell internauta al qual li ha sortit aquesta pàgina tingui aquell punt de curiositat que el faci continuar llegint. Per exemple: “El client de la cultura popular no és l’administració” o “No et fiïs del cant de la griva ni a l’hivern ni a l’estiu, sinó a la primavera, que ella vol fer el niu” o “fa més qui vol, que no qui pot”
    També es bo, crec, posar-hi un apartat on es doni a conèixer el propòsit, la seva raó de ser, incloent-hi la motivació, les prioritats i la manera com s’ha de fer, els valors. Totes les informacions que s’hi posen han d’aportar-hi un valor coherent amb aquesta finalitat que es pretén aconseguir. Com deia Sèneca, “no hi ha vent favorable si no es coneix el camí”. I d’aquest propòsit se’n ha de fer partícip als lectors que ho desitgin.
    Així la persona que escriu, el blocaire, i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s’ha publicat i editat, i compartir experiències i sensacions.
    Què et sembla?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: